Entrades

LES LLUMS I L’HUMANISME COM A LLUITA I REPTE

Imatge
Per què no reivindicar, avui, la il·lustració? A propòsit de

Marina GARCÉS. Nova Il·lustració Radical.
Barcelona: Anagrama, 2017.


No serà anacrònic apostar per les llums i la il·lustració ara, al segle XXI? La fe dels il·lustrats en el progrés i la ciència no va ser soterrada per Nietzsche, Freud, Foucault i dues grans guerres? Com actualitzar la il·lustració a l’era digital i de la santa competitivitat?
(dit siga de passada i malgrat ser minoritaris, a mi sempre m'han encisat els plantejaments i les realitats del XVIII)
La primer premissa que planteja Marina és certament important: identifica la ‘condició pòstuma’ de la nostra civilització, lligada a la fascinació actual per la immediatesa, la incertesa i la inexistència d’un projecte de futur. Tot canvia acceleradament però sense que puguem fer-hi cap cosa (pp. 14-15). 
Ens diu també que el nostre temps ja no és el de la postmodernitat sinó el de la insostenibilitat. Assumeix plenament allò que ja plantejava el Club de Roma pel 1972 (…

POLÍTICA I XARXES SOCIALS

Imatge
De segur que no és gens precís insistir en els divorços entre societat i política. Quanta no és la gent que malparla dels polítics -que votem-! Fins i tot, són abundants els polítics decebuts o desencantats de la mateixa escena pública on han participat. Recorde ben bé els casos de Miguel Oltra, alcalde de Gandia el 1931-1933 o el del militarot progressista de Vilallonga, el general i diputat Domingo Ripoll (1810-1877).

Tot i això, em fa la feta que parlem del tema amb una excessiva frivolitat, impaciència i, sovint, desconeixement del que estem comentant o dient.

Entre l'alta política i la política als pobles, on la majoria dels regidors són persones normals i altruistes, hi ha una certa diferència. Fins i tot és menester reconéixer que els polítics més coneguts i importants depenen ben sovint de les pressions de la Troika i instàncies més poderoses (sobretot en temes econòmics) Els qui donen la cara fan sovint com si manaren, però no manen realment. Què va passar, si no, quan l…

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

Imatge
No perquè haja faltat, cal dir que Francesc Pons Moncho (1930-2018) era d'aquelles persones que es feia estimar. Era amatent, ajudador i certament primmirat i religiós aimador dels documents i de les restes del passat.
Era, a més de prevere, o conjuntament, una persona culta, il·lustrada i amb un ample ventall d'inquietuds morals i culturals. Amant i cultivador de la història de la Safor, especialment d'Oliva i Daimús, i pioner en l'estudi i reivindicació de la memòria de la canyamel i dels mètodes tradicionals de treball agrícola.
No vaig a dir molt més, si bé cal ser agraïts i recordar tot el que sempre em va ajudar a mi i, de segur, a moltes altres persones. A l'Arxiu Municipal de Gandia, per on venia sovint en els anys 1980, ens va deixar una catalogació del lligall que ell, detingudament, es llegia punt per punt: un conjunt de documents sobre el procés del lloc de Daimús contra el duc de Gandia sobre jurisdicció (1652-1653/1728). I quan vaig fer la història c…

UNA NOVA COLLITA DE REVISTA DE LA SAFOR

Imatge
Revista de la Safor: anuari del CEIC Alfons el Vell, núm. 9 (2018)


Són 9 números ja, la qual cosa vol dir, si més no, estabilitat i solvència. El primer experiment gandià d’aquesta mena, la revista Ullal (1982-1988), o el segon, Espai Obert (1994-1998), foren efímers però van deixar, indubtablement una certa llavor i mestratge. El CEIC Alfons el Vell i el pare Enric Ferrer Solivares encetaren aquesta nova revista l’any 2009 i ha tingut allò que es diu ‘seguida’. I la que se li espera.
Aquest número 9 ha continuat en la línia dels anteriors i aconseguix un dels objectius fonamentals en aquesta mena de revistes de cultura i investigació: ser punta de llança; oferir-nos un tast i una mostra de per on van els trets i les tendències en la creació cultural: siga art, literatura, història, urbanisme, medi ambient o publicística.
En aquest sentit tenim, per començar, un personatge triat: el polifacètic, manifasser i creatiu Joan Climent. Un funcionari anònim que ha acabat tenint un ample reconei…

ONDARA EN NEGRE

Imatge
Avui mateix es presenta aquest llibre a Ondara, obra de Toni Reig i Ricard Llompart. Un periodista i un historiador que fan un tàndem ben interessant. Tots dos em van demanar un pròleg que us reproduisc ací. El títol és exactament Ondara en negre: una història de crims, violència i delinqüència (1835-1935).


PRÒLEG PER A UNA HISTÒRIA NEGRA A LES PORTES DE LA MARINA
Tots tenim una part oculta de la nostra personalitat lligada a la rauxa, els sentiments negatius i la violència. Potser ens passa alguna cosa d’això, també, a nivell col·lectiu: de país i de poble; o del conjunt de la humanitat.
Toni Reig i Ricard Llombart ens  retraten ací planes fosques, no amb morbositat i mal gust sinó, ben al contrari, amb una contextualització ràpida però adient; amb versemblança i ben lluny dels escarafalls de la hipocresia farisaica. Amb sensibilitat humana i alhora amb el compromís ètic de l’historiador que coneix i estima la seua gent i els seus pobles, però que sobretot és sincer, creïble; no enganya…

SÍRIA AL COR

Imatge
A propòsit de Informe sobre el movimiento noviolento sirio / Fundación Dawlaty y Haid Haid con Adopt Revolution. Biscaia: Ediciones Nefoé, 2018. Traducció de Carlos Pérez Barranco, Elisa Marvena i Yamile Sánchez.
Potser avui el desig de pau passa per Síria: una de les nacions més castigada de la terra que ens expulsa cap a Occident el resultat del triomf de l'odi i de la violència.
Descobrir a través d'aquest llibre que ha existit i persisteix la lluita noviolenta ens dóna un raig de llum i una escletxa d'esperança.
La primera pregunta semblava òbvia: com parlar de noviolència en un país en guerra? no sembla això extemporani i fora lloc? Si més no per a mi, el llibre ha estat tota una descoberta; una agradable sorpresa enmig de tanta mort. Cal dir d'entrada que, en un inici, la revolució Síria va ser noviolenta; fins que la repressió brutal del règim d'al-Àssad -i molts altres factors- va radicalitzar la situació i va fer surar la violència local i internacional. Ara …

ELS "PECATS DE LA TRANSICIÓ"

Imatge
A propòsit de Carme MOLINERO i Pere YSÀS. La transición: historia y relatos. Madrid: Siglo XXI, 2018

Francament, estic desvanit que Vicent Cremades m'haja deixat aquest llibre. Per un doble motiu: per les tesis que sustenta, que coincideixen amb la meua percepció historiogràfica i personal, i pel fet que haja estat precisament ell, Vicent, qui l'haja posat en les meues mans.
Parlant ras i curt: 'la transició no va ser fruit d'un pla preestablert ni d'una transacció vergonyosa'. Amb aquesta conclusió tan senzilla, però elaborada i explicada, els autors desmunten alhora el discurs dels qui venien del franquisme (els anomenats reformistes) però també discursos recents, hipercrítics amb aquell procés de transició al qual culpen de tots els mals, entre ells la democràcia corrupta que hem experimentat o la manca de judicis i de dació de comptes per part de la classe política franquista.
Carme Molinero i Pere Ysàs, historiadors bregats i competents en aquests afers,  exp…