Jesús Eduard Alonso
Visions de l'avui pel tamís del temps. Avatars d'una professió antiga que busca ser útil en el futur.
divendres 18 de desembre de 2009
ARXIVERS i - o - versus BIBLIOTECARIS
dissabte 12 de desembre de 2009
BANDOLERISME
divendres 4 de desembre de 2009
Algun dia pujarem al tren?
diumenge 22 de novembre de 2009
JOSEP TARRASSÓ I EL 'CIRC DE LA SAFOR'
El fet de donar un premi, abans, se'm feia ociós i balder, però ara me n'adone que alguns premis, com aquest, són ben justos. Crec, senzillament, que entre tots els seus amics l'hem fet un mica més feliç en correspondència amb l'estima que ell ha vessat sobre tots nosaltres.
La foto és de la meua família; i ja de anys, com podeu veure.
dissabte 7 de novembre de 2009
dilluns 19 d’octubre de 2009
CELEBRACIONS I CENTENARIS: 1911-2011.
dissabte 3 d’octubre de 2009
LES COMARQUES A LA PICOTA
diumenge 6 de setembre de 2009
BROSSEGALS O VERGERS

L’estiu és un bon moment per eixir i veure. Per veure com, dins i al voltant nostre, el binomi terra i taronja s’enfonsa i ens desvincula de les herències, de la tradició, del lligam als arbres i a la terra mullada. Cap pensar que això és passatisme, enyorança gratuïta i inútil. Cal buscar la ‘rendibilitat’ i la ‘productivitat’ a curt terme. Si fem el contrari, actuaríem d’una forma beneïda i inconscient.Fotos extretes de
divendres 21 d’agost de 2009
DE VASSALLS A CIUTADANS


Després de dos segles del final del poder senyorial i de les desamortitzacions eclesiàstiques potser estem més ‘tranquils’ en aquest sentit. Segurament, malgrat que li fem la festa a un duc sant, no és problable que el 2011 es reinstaure el ducat de Gandia i que la duquessa vinga a demanar-nos contribucions.
Tanmateix, la veritat és que em sobta l’admiració creixent que mouen els Borja com un valor en alça. Certament, el seu protagonisme històric és indubtable, remarcable i estudiable, però em pregunte si no som capaços, des del món progressista, de promoure personatges i valors propis sense haver de recórrer a la sempiterna aristocràcia i els paradigmes de santedat romana.
Imatges extretes de www.palauducal.com/ i www.lasprovincias.es/.
diumenge 2 d’agost de 2009
TRAMVIES D'ABANS I D'ARA

dissabte 18 de juliol de 2009
DESTRUIR I CONSERVAR, A TAVERNES
Fa uns dies eixia a la llum el fet que a l’Ajuntament de Tavernes s’han escampat un seguit de contenidors per l’administració municipal per tal d’arreplegar documents que hauran de ser destruïts en raó de la confidencialitat de les dades que s’hi contenen.
La idea és bona i ja es practica en altres administracions, però tot seguit ens assalten un seguit de preguntes. La primera: no contrasta aqueix interés amb la probable desídia de l’Ajuntament de la Vall a l’hora de mantenir en condicions adients el seu preciós arxiu històric? Quins són els criteris que s’aplicaran? Certament, la conservació i destrucció de documents és un tema molt delicat que correspon gestionar a professionals dels arxius: té Tavernes arxiver/a municipal? Compleix Tavernes la llei d’arxius de 2005, de la Generalitat Valenciana, que obliga a tenir servei d’arxius els municipis de més de 10.000 habitants? Perquè, sense tenir personal especialitzat, Tavernes va abandonar el servei comarcal d’arxius de la Safor, el qual actua eficientment a la resta dels pobles de la Valldigna, - Barx, Simat i Benifairó-?
Poden haver centres de salut sense metges? o escoles sense mestres? Com és que pot haver un arxiu tan important sense arxiver/a? Quin futur podem esperar si no tractem adequadament els documents d’ara que seran la memòria escrita dels nostres descendents?
Tant de bo que aquest pla integral de protecció de dades estiga meditat i ben executat, però, existeix a Tavernes una comissió especialitzada en la selecció documental, la qual hauria d’establir quines tipologies documentals s’han de conservar i quines no, i per quant de temps? Té Tavernes un pla integral de gestió documental que defineix aquests paràmetres? Estan identificades les séries que cal de transferir a l’arxiu i les que no, de forma periòdica?
Si és així, ens felicitarem, però si no és així, pensem que caldria començar la casa pels fonaments i no pel teulat. Prendre cura del patrimoni històric documental és la primera qüestió i establir uns criteris professionals per a guardar i tirar, el corol·lari d’això mateix i el d’una gestió moderna i eficaç.
Gonçal Benavent i Jesús E. Alonso, arxivers.
Publicat a Levante de la Safor el dia 11 de juliol de 2009
Foto extreta de
dimarts 7 de juliol de 2009
INVESTIGACIONS SENSE FUTUR

La policia “policeja”; els jesuïtes “jesuiteixen” i els militars “militaregen”. Així era i és la realitat de la història corporativa. Cada cos organitzat fa la seua pròpia historia ‘ad majorem gloriam’. I per a això no manquen recursos: revistes, homenatges, premis, sopars o el que calga. Cal cultivar l’orgull de la pertinença al cos, a la comunitat religiosa o a les pàtries locals, autonòmiques i nacionals. Tot serà benvingut en llaor i honor de la causa col·lectiva.
Com fer la historia de l’església, de l’exèrcit o de la policia amb un punt d’objectivitat i de distància? Ja n’hi ha els qui la fan des del compromís corporatiu o acadèmic amb els beneplàcits corresponents. Els altres no deixarem de ser uns curiosos impertinents i impotents.
És clar que això m’eix per una experiència personal. He provat en les meues carns com els arxivers podem intentar de fer història institucional; però aquesta acabarà reeixint si interessa a les ‘nostres’ institucions, a les que ens lloguen. No, si no és així.
Imatge extreta de
http://www.educima.com/




