Entrades

RESSENYES TARDANES: un motivador article de Xabier Agirre Aranburu

Imatge
Certament interessant per poc coneguda és la notícia que ens dóna Xabier del món antimilitarista en temps de la II República i, fins i tot, durant la mateixa guerra civil de 1936 a 1939.

Els pacifistes del moment sembla que formaven part, principalment, de la Internacional de Resistents a la Guerra (IRG o WRI), ja viva aleshores, amb José Brocca com a un dels dirigents més remarcables i clarividents (la ressenya de Brocca ací enllaçada, en wikipedia, no està gens malament).
Els antimilitaristes que descriu formaven part d’agrupacions socialistes, si bé també els hi havia, per suposat, en col·lectius de caire llibertari. De fet, la Liga de refractarios a la guerra, que es va formar en els inicis del conflicte civil, comptava amb molts llibertaris.
Sembla, però, que els qui pensaven a l'estil de Brocca eren minoria i, de fet, davant de l’alçament obrer d’Astúries, el 1934, es van alçar no poques ampolles. Mentre molts socialistes i anarquistes glorificaven la fallida resurrecció obrera…

L’ARXIU HISTÒRIC DEL REAL DE GANDIA, RECUPERAT PER A TOTS.

Imatge
Malauradament, durant un temps (les dècades del franquisme), la història anava marxa enrere i no era estrany que cronistes de la vella escola patrimonialitzaren l’esperit i fins i tot la matèria històrica dels pobles, inclosos els seus documents. 

Cal dir també que les pròpies institucions municipals formaven part del joc i sovint ‘oblidaven’ els seus documents, els seus propis fills, en un divorci tràgic entre la gestió, d’un costat, i la història, la identitat o la cultura de l’altre. 
En tot cas, ara mateix el que toca és felicitar l’actual corporació municipal del Real que ha tingut la constància i la voluntat necessàries per revertir aqueixes tendències. També cal reconéixer, com no, el trellat i l’oportunitat de la cessió o retorn dels documents per part de Juan Abargues. 

La lliçó per extraure és palesa. MAI MÉS no s’hauria de produir una situació semblant. Una bona gestió municipal hauria de dur a un camí racional i planer per al futur dels actuals documents municipals. I no ho d…

A LA RECERCA DELS ORÍGENS EN LA LLUITA PER LA PAU

Imatge
Quan sonen tambors de guerra






Aquests dies estic llegint un llibre que potser fa temps deuria haver conegut i que ve a ser una mena de petita enciclopèdia de l’acció no violenta i l’objecció de consciència al llarg d’unes tres dècades (1970-2000) (1). Gairebé les mateixes que abasta la documentació de l’acabat de crear Arxiu del MOC del País Valencià.
Certament, l’objecció política i no violenta s'enceta en Espanya (gairebé tots en coincideixen) amb el cas de Pepe Beunza, qui es va declarar objector l’any 1971.
Tanmateix, és evident que les idees pacifistes i antimilitaristes tenen arrels més fondes en la història. Ací trobem d'entrada, tanmateix, alguns problemes: el primer és que no acabem de conéixer ben bé aqueixos antecedents. El segon que, fins i tot en cas de poder rescatar alguns fils conductors, la capacitat d’explicació i difusió és certament limitada.
Xabier Agirre Aranburu i Josemi Lorenzo Arribas són els dos autors d'aquesta obra col·lectiva que fan aportacions…

L’ARXIU COM A CONFESSIONARI

Imatge
És clar que els arxius tenim una connotació d’inutilitat, de cosa passada i, al capdavall, “arxivada”. Però potser pocs negaran que també hi ha una altra mena de connotacions: de ‘saber’, de coneixences i, per què no, de secrets amagats.
En realitat no estic ara referint-me a cap d’aquestes idees implícites o explícites sinó a una realitat que he experimentat al llarg dels anys de treball en un centre d’arxiu: la de companys funcionaris i usuaris que aprofiten l’ocasió de buscar documents al nostre colomer per pegar la gran ‘descansà’.
Quan treballava al mateix edifici municipal era bastant habitual que algun company dels pisos ’principals’, per pròpia iniciativa o ‘enviat’ per algun alt càrrec, visitara l’arxiu i aprofités l’ocasió per ‘confessar’ alguns dels seus sentiments.
L’entrada habitual era aquesta: Què bé que esteu ací ¡ (volent dir: no esteu tan putejats com jo, que estic sota la bota i el comandament de… o sota les pressions i urgències d’una tempesta política). Evidentment, …

LES GERMANIES DE GANDIA I PACO PONS FUSTER

Imatge
No cap dubte que la guerra de les Germanies a l'Antic Regne de València (cap a 1520-21) va ser un d'aquells moments clau i decisius que va marcar un tarannà històric. Potser no sabem ben bé del tot cap a on; però sí sabem que la Germania va ser un moment de ruptura i una fita considerada per molts com a aquella que separa l'edat mitjana i l'edat moderna al País Valencià. O també el segle d'or, el XV (i els inicis del XVI), i una etapa que, des del punt de mira lingüístic o 'nacional' s'ha vingut qualificant de decadent.


En el cas de Gandia, allò que més em crida l'atenció és el tret de ruptura radical que va significar. Un caràcter que segurament va perviure i va ser recreat entre els liberals i demòcrates del XIX; molt probablement, el recordatori d'una revolta antisenyorial va estar darrere de l'estampació del nom d'una via principal de la Gandia d'avui: el passeig de les Germanies.
Jo he tingut i encara tinc una visió de la  històri…

COR, VISCERALITAT, ESPANYA I CATALUNYA

Imatge
Són Espanya i Catalunya dues entitats nacionals i dues sobiranies sustentades en pobles i territoris diferenciats?
Potser la resposta siga tan irresoluble com és de difícil -però no impossible- la compatibilitat entre dues tradicions nacionals i dues sobiranies enfrontades.

Tanmateix, davant de la puresa de les identitats incontaminades toca cridar al mestisatge, a la impuresa i al rebaix de les fidelitats a les banderes. Perquè primer, en efecte, som persones reals de carn i os que volem, sentim i estimem: les gents i la terra; però també escoltem, comprenem i convivim.
Potser no cap dubte que molts polítics 'disfruten' pujant el to, pujant les apostes nacionals. I 'disfruten' perquè, ací sí, troben complicitats i entusiasmes que d'altra manera no generen; sobretot quan se sent la pudor de la corrupció moral i econòmica.


Tanmateix, aquest camí d'encendre les passions, "la passió que torba el trellat dels homens", no crec que siga el més adient. Ja sabem …

MANIPULACIONS I MATISOS DE LA TRANSICIÓ

Imatge
A propòsit de Debats: revista de cultura, poder i societat, vol. 132/1 (2018). Monogràfic Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la transició a la democràcia. Articles de Josep Cucó, Jordi Borja, Pilar Toboso, Jaime Pastor, Benjamín Tejerina, Arnaud Dolidier, Pere J. Beneyto, Ernest Garcia.

La batalla per hegemonitzar la memòria és constant i actual. La gran temptació és adaptar el passat a les conveniències de cadascú, és a dir, portar l'aigua al molí de l'interessat. 
Quan més potència tinga el molí, és a dir, quan més capacitat de producció i propagació, més s'escamparà la idea.
Podem fer alguna cosa, en aquest marc, per intentar ser equilibrats, equànims, compensats, racionals i coses per l'estil?
Un poc de tot això tracta aquest número de Debats, amb el problema afegit de sempre: els qui navegaven i naveguen avui pels marges (entenem, ací, antiga esquerra extraparlamentària i moviments  assemblearis, p…