ELECCIONS I DECEPCIÓ


Realment no és la primera cita electoral en que alguns, els amics i coneguts, comentem: és açò possible? hem perdut el nord? Realment som capaços de votar aquesta gent que ens governa des del cofoisme i la prepotència? Una mescla de tristor, d’acalorat i progressiu escepticisme ens inunda per a, possiblement, concloure: açò no va amb nosaltres, al capdavall, ‘me la sua’.

Francament: la realitat electoral és, vulguem o no, una altra faceta de la vida humana en què, possiblement, els calés i les conveniències juguen per damunt d’altres consideracions. Tampoc hauríem de pensar que les esquerres tenim patent de cors, que som incorruptibles i tenim tota la raó, si bé no som compresos per les majories; i, de vegades, ni tan sols per les minories, sobretot si són superiors al 5%.

Som el que som; i som la mateixa espècie que va fer triomfar Franco, Hitler i Mussolini. No ens enganyem. Som capaços de fer grans bondats, fins i tot miracles, però també som miserables i ens venem per quatre pessetes. I, al capdavall, qui pot tirar la primera pedra per dir que és pur i incontaminat?

La bona qüestió és que tenim més i més motius per lluitar. Mai no ha estat fàcil superar les misèries materials i morals, anar més enllà de la conveniència; la creació gairebé sempre s’ha produït contracorrent i malgrat tots els malgrats. Mai no hem de desesperar, però; no haurem de tirar la tovalla. Però sí hauríem d'aprendre dels errors, de les presumpcions, de les falses seguretats i del petit castell de cristall en el què, potser, alguns vivim.

Foto extreta de 'El País'.

Comentaris

Núria ha dit…
Sembla que ja tens ben controlat això de pujar fotos...i aquesta està molt ben encertada!

Salut!
Fermí ha dit…
Sembla que aquesta reflexió ja la tenim més que assajada. Almenys la meua generació no recorda altra cosa que no siga DRETA al País Valencià. Ens decepcionem eleccions rere eleccions... i ens toca preguntar-nos que estem fent mal.. quines són les solucions...i fins i tot de vegades entren en crisi els ideals arribant a pensar que algo de rao deuen tindre aquells que guanyen elecció rere elecció amb majories més que absolutes.. o almenys que algo millor fan!

Però sense dubtes tot açò ens dona raons per a lluitar lluitar i lluitar... per a transmetre un missatge positiu i canviar de lloc als encarregats de dirigir la societat...enviar als lladres a la presó..i els polítics responsables (que algún hi ha)al palau de la generalitat.
dospoals ha dit…
Vivim en un país dicotòmic, acrític i cancerós. Serà molt difícil trabucar aquesta dinàmica, i des de l'ensenyament que estic jo, ho tinc més que complicat per fer brotar l'esperit crític doant el material que hi ha: la massa és la massa.
dospoals ha dit…
Se m'oblidava, l'enhorabona pel blog.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD