ESTIU I MEMÒRIA DEMOCRÀTICA


Aquest estiu, ara al juliol, hi ha dos cursos que toquen especialment el tema dels arxius: sobretot la seua relació amb la memòria perduda / recuperada de la democràcia i de la guerra civil.

Donada la poca presència pública dels arxivers i malgrat el caràcter de ‘totum revolutum’ que tenen, ens podem felicitar. Al capdavall, en bona part és cert que els arxius apleguem una enorme diversitat de materials i per això mateix hi ha una enorme pluralitat de perspectives obertes, les quals poden arribar a ser marejadores.

Allò cert és que anem a parlar-ne, sobretot, dels arxius i l’exercici de la democràcia, d’aquells espais en què la memòria subjectiva i el mètode dels historiadors xoquen. Perquè possiblement cada vegada s’imposa més la construcció d’una memòria dels qui han patit, del qui han lluitat per la democràcia: la d’uns que volen recordar i d’altres que voldrien oblidar i enterrar per sempre. Tanmateix, com planteja Ricard Vinyes, l’estat i les institucions, per damunt del record dolorós que planteja el dilema recordar-oblidar, haurien de promoure una memòria que reforcés el component ètic de la democràcia, els valors que la conformen. Crec que entre ells està el dolor dels perdedors, el silenci dels lluitadors i l’agosarament d’aquells que transgredien consignes. I la valentia d’aquells que creuen i fan real un dret a saber que deuria ser definitori d’una democràcia madura. No es tracta, ara, de cap venjança, sinó de fer justícia i d’omplir de contingut una democràcia que, si no està viva, va morint cada dia entre el secretisme i la manipulació dolosa dels fets i els documents.

Enllaços
Foto: extreta de 'Las Provincias'. El rector de la UJI, Francesc Toledo, negocia amb el representant del ministeri de Defensa el retorn dels juis sumaríssims de la postguerra.

Comentaris

José Mª Peiró ha dit…
Quanta raó hi ha en les teues paraules, Jesús. I quants sentiments ferits, i quantes raons personals. Quanta tasca queda per fer, amb trellat i sensibilitat, crec.

Ara bé, al pensar en reviscolar la democràcia, caldrà també fer memòria llunyana i advertir de com l'estat i les (seues) institucions van llevar, poc a poc (Absolutisme, liberalisme,.., Primo de Rivera,..) poder i capacitat assembleària a les institucions -els consells oberts- dels pobles hispans.

Afectuosament,
José Mª Peiró

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD