DE VASSALLS A CIUTADANS






No cap dubte que l’aristocràcia, amb els seus llums i ombres, ha estat la classe dominant durant segles. A Gandia, això ho podríem constatar, de moltes maneres i amb molts matisos. Però és cert que la centralitat ha estat en el ducat del mateix nom, creat el 1399 i finiquitat pel 1811 (per posar unes dates orientatives). Tants segles de dominació van produir una fartera considerable que es manifestà en el liberalisme revolucionari i en la seua versió radical, el republicanisme. No és gens casual que, a les darreries del XIX, es batejara el passeig central de Gandia com a passeig de les Germanies, precisament allà on els agermanats s’havien afanyat en saquejar el palau dels ducs i posar en fugida el duc Joan i el seu fill Francesc de Borja i Aragó, amb deu anyets.
Després de dos segles del final del poder senyorial i de les desamortitzacions eclesiàstiques potser estem més ‘tranquils’ en aquest sentit. Segurament, malgrat que li fem la festa a un duc sant, no és problable que el 2011 es reinstaure el ducat de Gandia i que la duquessa vinga a demanar-nos contribucions.
Tanmateix, la veritat és que em sobta l’admiració creixent que mouen els Borja com un valor en alça. Certament, el seu protagonisme històric és indubtable, remarcable i estudiable, però em pregunte si no som capaços, des del món progressista, de promoure personatges i valors propis sense haver de recórrer a la sempiterna aristocràcia i els paradigmes de santedat romana.

Imatges extretes de www.palauducal.com/ i www.lasprovincias.es/.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD