BROSSEGALS O VERGERS


            L’estiu és un bon moment per eixir i veure. Per veure com, dins i al voltant nostre, el binomi terra i taronja s’enfonsa i ens desvincula de les herències, de la tradició, del lligam als arbres i a la terra mullada. Cap pensar que això és passatisme, enyorança gratuïta i inútil. Cal buscar la ‘rendibilitat’ i la ‘productivitat’ a curt terme. Si fem el contrari, actuaríem d’una forma beneïda i inconscient.
És esfereïdor, tanmateix, veure els brossegals i l’abandó de la nostra horta. I desviar la nostra atenció cap a ‘terrenys’ més productius potser esdevinga, al capdavall,  un volantí perillós i suïcida.
Ja estem patint, ara mateix, el ‘curtplacisme’ en la planificació dels pobles. Davant nostre s’alcen apartaments, urbanitzacions i polígons fantasma, i al seu voltant les hortes fantasma, curulles de brossa i esbarzers. Fins i tot, aqueix ‘curtplacisme’ ha contaminat també moltes obres públiques, per allò de no perdre subvencions.
Però què volem fer amb el nostre territori; què volem fer amb la nostra ex horta i amb la nostra economia? El tall amb un passat arrelat a la terra no sols dol la memòria dels nostres ancestres, als qui cada dia oblidem amb més rapidesa. Desequilibra el nostre futur i la nostra pròpia capacitat de supervivència davant dels desastres naturals i econòmics.
Els ecomuseus i altres experiències pioneres són experiments útils per assajar una nova manera de relacionar-nos amb el nostre territori. Una altra idea és la practicada en algunes ciutats europees de promoure el lloguer d’hortetes dels seus voltants. Deixar, deliberadament, que cresquen els pins, seria una altra opció... és clar que ningú no tenim la vareta màgica. Però caldrà buscar la manera de mantenir i recrear els lligams amb la terra i alhora construir un futur més equilibrat.


Fotos extretes de




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD