CELEBRACIONS I CENTENARIS: 1911-2011.




No hi ha dubte que, volens nolens, els aniversaris de fets i personatges constitueixen un dels catalitzadors de la memòria col·lectiva. Darrerament, l’expulsió dels moriscos o els 70 anys de la darrera guerra civil espanyola han estat presents i, particularment, el cicle programat pel CEIC sobre la Guerra Civil, promet. Julio Aróstegui, de fet, no ens va defraudar i va ser capaç de donar-nos aquella visió, alhora global i concreta, pròpia d’un ‘mestre’ de la història, al temps seriós i suggerent.
Tanmateix, és clar que la memòria és selectiva. Afortunadament, a més del record de personatges ultraconeguts també hi són presents les gestes o les desgràcies dels pobles: com aquelles que acabem d’esmentar, o el 25 d’abril de 1707, on ‘tots’, per a bé o per a mal, som una miqueta protagonistes.
Per això mateix volia recordar els fets de 1911 al País Valencià: ben importants, amb una gènesi equiparable a la de la setmana tràgica barcelonina (1909), però bastant menys coneguts.
Sense anar més lluny, a Gandia, el 19 i 20 de setembre d’aquell any, es va produir una de les més importants manifestacions de la ciutat contemporània, en la qual van participar més de 500 persones. Les publicacions contemporànies se’n van fer ressò, així com el número 6 de la revista Ullal i alguns articles de fa unes dècades. En aquella mobilització hi van participar moltes dones, mares i núvies dels soldats involuntàriament destinats a l’Àfrica. Es rebutjava, així, la campanya militar del Marroc i s’aprofitava l’ocasió per cremar les casetes de l’impopular impost de consums.
Era aleshores alcalde de Carcaixent una persona molt vinculada a Gandia: Víctor Arbona, qui festejava (i acabaria casant-se) amb Maria Lapeyre Sáenz de Juano. Malgrat que la seua militància era canalegista, ço és, esquerrana, en els dies 18 i 19 de setembre, anarquistes i republicans cremaren l’estació de trens, saquejaren l’administració de consums, el sindicat de regants, i finalment assaltaren l’ajuntament de Carcaixent, els documents del qual destruïren.
Arran dels esdeveniments de Gandia foren detinguts els socialistes Domingo Alegre i Rafael Huerta mentre que Josep Bernabeu i el republicà Josep Ferragut fugiren. Certament, molta gent es rebel·lava davant d’una guerra, predicada precisament per aquells que podien pagar 2000 pessetes perquè els seus fills se’n lliuraren.

Foto: F. Ballell
Anarquista detingut durant la setmana tràgica de Barcelona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD