ALGUN DIA PUJAREM AL TREN ?


Una vegada més ens hem mogut pel tren a Dénia. La veritat, però, és que aquest tema no solament s’eternitza, sinó que està esdevenint un símbol de les nostres impotències i de les fal·làcies polítiques.
Certament, si ens serveix de consol, ‘l’eternització’ no és nova: des de 1906, que jo sàpiga, està demanant-se la via ampla a Dénia. Fins i tot quan existia el tren de via estreta (que ara no tenim res). Durant els anys 1920, en plena dictadura de Primo de Rivera, també es van mobilitzar una bona part de les forces vives al voltant d’un diputat a Madrid. Res de res! Fins i tot, segons em recordava el meu company Pep Almendros, en l’any 1952, el ministre d'obres públiques d'aleshores, el comte de Vallellano,  declarava des de Xàtiva com es podria enllaçar Castelló de la Ribera amb Carcaixent, Carcaixent amb Dénia i Dénia amb Alacant, de manera que ‘tot’ quedaria enllaçat*. Com veieu, les declaracions dels polítics són certament fantasioses, abans i ara.
En el fons, em fa la feta que nosaltres sempre hem vist i patit la manca de 'comunicació' entre Alacant i València. Una qüestió que no solament ens afecta als habitants de la Safor i la Marina sinó que toca la secular indiferència entre la capital del País Valencià i el sud-est alacantí-murcià. El problema és que les comarques centrals, amb les nostres valls i muntanyes,  existim a nivell quotidià i de veïnatge, de llengua i de cultura. Però, ara com ara, estem condemnats a ser identificats com el sud de la província de València i ‘la muntanya’ d’Alacant.

  
*Segons 'La Vanguardia Española", en el dia 18 de gener de 1952
- Foto: Col·lecció Lombard. AHCG, CA-396/13. Cap a 1890.
Pont del tren a Dénia sobre el Serpis. Fixeu-vos en que el pont de la carretera d'Alacant encara estava en construcció.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD