Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

LA MARJAL DE GANDIA I JOSEP TORRÓ

Imatge
MARJAL I

Jo vinc d’aquella Safor que transita cap al secà. Però ja fa anys que em crida l’atenció el terreny marjalenc. Un terreny aigualós, fangós, albuferenc i lacustre que ens resta entre Bairén, l’Alqueria del Duc i la ‘platja’ hipercolonitzada de la restinga d’arena. De fet, en alguns apartaments alts, tens el privilegi de veure, a un costat, el mar, i a l’altre, les restes quadriculades d’un territori en el qual antics i nous colonitzadors gandians, beniopers i xeresans s’han deixat la pell. I en el qual l’aigua s’ensenyoreja en tardors i hiverns com el que hem viscut enguany.


La marjal ha estat cau de lladres, de caçadors furtius, de pastors itinerants i de llauradors que feien brossa i intentaven traure el que podien per poder menjar. Avui destaquem els seus potencials naturals, però no cap dubte que l’home ha mantingut una lluita permanent per domesticar-la i traure’n uns profits.

     Els orígens de tot això han estat tradicionalment difusos. Sabem que hi ha unes séquies per al…

FALLES I LLIBRES, O EL SOMNI DE LLUÍS SEVILLA

Imatge
Ja fa anys que els fallers (sobretot els de Gandia) s’entrellacen més i millor amb el món de la cultura. En realitat no és un fenomen del tot nou. Els famosos Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner ja col·laboraven amb les falles i els llibres festius. A més a més, al capdavall, les falles són cultura. Una cultura popular que pot trobar-se més o menys controlada des de dalt però que té una indubtable arrel en la gent, en els barris, en les famílies. Una cultura que és capaç de donar caliu i color a les anàlisis, de vegades distants, dels lletraferits.   Fa temps que al barri de sant Josep es buscava saber alguna cosa més de la seua història. Per un costat, és clar que sempre ha format part de la ciutat, de Gandia, però també és cert que ser ravaler té alguna cosa especial. Antigament, significava viure fora dels murs i allí visqueren moros i moriscos fins que foren foragitats.   No sabíem massa i encara sabem poc de la història particular del barri. Però és indubtable que el dossier que …

D’ECONOMIES ALTERNATIVES

Imatge
Divendres dia 12 va ser un plaer sentir Pau Miró i Daniel Gil a la seu de la Mancomunitat de la Safor. La Plataforma pels pobles de la Safor ens va regalar el contacte amb gent que sabia el que deia, que n’és conscient d’una realitat contradictòria però que, no obstant això, o per això mateix, busca alternatives a un model econòmic que es manifesta tossudament persistent: diguem-li capitalisme, o com vulguem.

   Pau Miró, ‘rara avis’ en la Universitat Politècnica a Alcoi, va predicar el decreixement: al capdavall, l’acceptació, la racionalització i la reconducció de la crisi que estem vivint. Certament, els plantejaments no són del tot nous. Epicur, Gandhi o el romanès Rogen, ja fa temps plantejaren altres models econòmics, diferents dels imperants.

   Potser la paraula decreixement puga emporuguir; però cal tenir en compte que el decreixement que es planteja és limitat: fins un cert punt. D’altra banda, i d’això se’n va discutir a bastament, és clar que això del creixement sostingut…

UN HOMENATGE ACADÈMIC A JOAN PELLICERr

Imatge
Ximo GUILLEM-LLOBAT i Gabriel GARCIA FRASQUET, Editors. Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2009.
Joan Pellicer mereix aquest i infinits homenatges. Sobretot perquè va tenir el valor del qual manquem la majoria dels mortals. Ser ell mateix, amb les conseqüències, fracassos i inadaptacions que això significava. Per molts homenatges que li fem, aquests potser no seran mai prou per rentar la mala consciència de molts. Entre ells, la dels qui ara li dediquen carrers i precioses paraules que ell, potser, hagués rebutjat.
Els textos de la trobada que recull aquest llibre es van aplegar gràcies a l’esforç de moltes persones, col·lectius i institucions que van posar  la millor voluntat per acostar la cultura popular i la cultura acadèmica; per seguir cultivant aquell camp en el que Joan ens va posar tantes i tantes llavors. Entre aquests promotors hi han estat, per suposat, els deixebles de López Piñero, escampats per diversos departaments de les …