UN HOMENATGE ACADÈMIC A JOAN PELLICERr





Ximo GUILLEM-LLOBAT i Gabriel GARCIA FRASQUET, Editors. Salut, alimentació i cultura popular al País Valencià. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2009.

Joan Pellicer mereix aquest i infinits homenatges. Sobretot perquè va tenir el valor del qual manquem la majoria dels mortals. Ser ell mateix, amb les conseqüències, fracassos i inadaptacions que això significava. Per molts homenatges que li fem, aquests potser no seran mai prou per rentar la mala consciència de molts. Entre ells, la dels qui ara li dediquen carrers i precioses paraules que ell, potser, hagués rebutjat.

Els textos de la trobada que recull aquest llibre es van aplegar gràcies a l’esforç de moltes persones, col·lectius i institucions que van posar  la millor voluntat per acostar la cultura popular i la cultura acadèmica; per seguir cultivant aquell camp en el que Joan ens va posar tantes i tantes llavors. Entre aquests promotors hi han estat, per suposat, els deixebles de López Piñero, escampats per diversos departaments de les universitats valencianes, la figura més coneguda dels quals potser siga Josep Lluís Barona. L’Escola Universitària de Gandia hi va participar també, a ple rendiment, i l’Arxiu Històric de la Ciutat hi va posar tot el que tenia. Al CEIC  li ha pertocat de posar tot això sobre el paper amb l’eficàcia i professionalitat que el caracteritza si bé, potser, li va mancar una mica d’ànima a l’acte de presentació.

A mi, francament, la comunicació que més em va tocar va ser la del metge Paco Devesa, qui en la seua aportació ens fa viatjar a través del camí pletòric i difícil de Joan i ens fa sentir eixa tensió vital que va bascular entre els seus coneixements acadèmics i la valorització de la cultura popular i etnobotànica. Ell va optar per la segona, per la perdedora. I això, no li ho podrem agrair mai prou.


Foto extreta de

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD