Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

LA TRANSICIÓ ALCOIANA: COM LA CASSOLA QUE BULL AL FORN

Imatge
Arran del llibre de Pedro Juan PARRA VERDÚ. Tardofranquismo y transición democrática en Alcoy (1973-1979).  Alcoi: Misèria i Companyia, 2008.
Si bé a Gandia podem sentir-nos satisfets d’algunes coses, no és menys cert que podem aprendre, i molt, de les ciutats veïnes. La vitalitat de la societat civil alcoiana ha estat i és, en aquest sentit, un punt de referència important i aquest llibre sobre la seua transició ho demostra a bastament. Comunistes, sindicalistes, cristians de base, teatrers, el prestigiós Club d’Amics de la UNESCO i un llarg etcètera de persones i col·lectius feren de la transició alcoiana una de les més vives i completes que es poden analitzar i reviure en el nostre entorn. El moviment obrer alcoià i un associacionisme veïnal destacat varen ser columna vertebral de la transició alcoiana, però no podem oblidar el paper de rectors conciliars i grups de cristians, del grup La Cazuela i d’un munt de gent inquieta. Allò que realment és exemplar de Parra Verdú és el detall …

PEPÍN VIDAL BENEYTO I EL PAÍS VALENCIÀ

Imatge
Avui, el diari 'El País' dona compte, a bastament, de la mort d'aquest valencià internacional i europeista. Havia nascut a Carcaixent, fa 82 anys, i era fill d'un antic alcalde de la postguerra. Com no podia ser d'una altra manera en el seu poble, el seu progenitor era un reeixit comerciant de taronges. Jo no l'he conegut personalment, però Josep Vicent Marqués em parlava molt d'ell. Havien estat companys en la lluita antifranquista, si bé el Pepín des d'una certa posició de privilegi. Contava Marqués que quan estudiava a la facultat va fer un treball en el qual havia d'aplicar una nova metodologia d'anàlisi sociològica. Després d'aplegar dades, fer números i aplicar les novíssimes tècniques va arribar a una conclusió de claredat meridiana: l'home més poderós de Carcaixent era... son pare.
   Anècdotes a banda, sembla que en una de les seues darreres entrevistes va arribar a afirmar que, a la fi de la seua vida, no sabia ben bé què volia …

DOS LLIBRES I UN BIBLIOTECARI

Imatge
Manuel ALCARAZ. De L’èxit a la crisi: pamflet sobre política valenciana. València: Universitat, 2009. José Luís HERNANDO. Patrimonio histórico e ideología. Sobre vandalismo e iconoclastia en España: del siglo XIX al XXI. [Múrcia]: Nausicaä, 2009.

El meu company Josep Almendros, gran bibliotecari i millor persona, no para de seduir-me. Bibliogràficament parlant, entenem-nos. Em coneix gairebé millor que ma mare i de cop en quan em mostra, com qui no vol, una peça bibliogràfica d’aquelles a les que (ell ho sap bé) no puc deixar de pegar mos.    Fa uns dies em va fer arribar el llibre dalt citat d’Alcaraz, persona  de la meua ‘quinta’ amb qui, sense conéixer-la personalment, segur que compartisc vivències, frustracions i esperances.  Un dels mals que patim, sens dubte, és el tossut triomf de la dreta front a la perplexitat  paralitzant del món de les esquerres. Certament, aquest Manuel fa bé de fer una anàlisi  lliure i eixerit que supera la prepotència suïcida d’una part del món progressi…

BORJA COM A EXCUSA

Imatge
Em sembla que Francesc de Borja no és un gran generador d’entusiasmes. Ni tan sols entre els seus devots. El que sí és cert, si més no, és que va deixar molt de rastre. I continua deixant-ne. Sense anar més lluny, cap a setembre s'inaugurarà a Barcelona una exposició centrada en la seua etapa com a lloctinent general de Catalunya, el Rosseló i la Cerdanya. Podria semblar una qüestió anodina però no cap dubte que és una bona excusa per reseguir el seu trajecte com a senyor temporal i, en aquest cas, com a buròcrata i 'alter ego' de l'emperador. Vaja, que no s'hi tracta de parar-ne d'ell com a jesuïta i supersant. -La gran sort o la gran desgràcia dels arxius -tot depén de com es mire- és que els nobles van deixar moltes petjades i documents. I nosaltres, els arxivers, hem heretat aquesta creu-tresor.       








      Amb tot, de retruc, sí pot haver-hi alguna cosa positiva. Arxius estatals i municipals anem a treballar junts, cosa que no és habitual; en un projecte qu…