BORJA COM A EXCUSA

              Em sembla que Francesc de Borja no és un gran generador d’entusiasmes. Ni tan sols entre els seus devots. El que sí és cert, si més no, és que va deixar molt de rastre. I continua deixant-ne. Sense anar més lluny, cap a setembre s'inaugurarà a Barcelona una exposició centrada en la seua etapa com a lloctinent general de Catalunya, el Rosseló i la Cerdanya. Podria semblar una qüestió anodina però no cap dubte que és una bona excusa per reseguir el seu trajecte com a senyor temporal i, en aquest cas, com a buròcrata i 'alter ego' de l'emperador. Vaja, que no s'hi tracta de parar-ne d'ell com a jesuïta i supersant.
        
-               La gran sort o la gran desgràcia dels arxius -tot depén de com es mire- és que els nobles van deixar moltes petjades i documents. I nosaltres, els arxivers, hem heretat aquesta creu-tresor.       








      Amb tot, de retruc, sí pot haver-hi alguna cosa positiva. Arxius estatals i municipals anem a treballar junts, cosa que no és habitual; en un projecte que ens permetrà descobrir complementarietats, documents inèdits o, fins i tot, destapar els mapes més antics de la ciutat i els mapes més íntims d'una nissaga amb la que ens abracem i ens barallem, dia a dia.


      Fotos: Palau del Lloctinent de Barcelona. Seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
      urbanity.es  i  blogs.ihes.com
      


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT