LA TRANSICIÓ ALCOIANA: COM LA CASSOLA QUE BULL AL FORN




Arran del llibre de Pedro Juan PARRA VERDÚ. Tardofranquismo y transición democrática en Alcoy (1973-1979).  Alcoi: Misèria i Companyia, 2008.

Si bé a Gandia podem sentir-nos satisfets d’algunes coses, no és menys cert que podem aprendre, i molt, de les ciutats veïnes. La vitalitat de la societat civil alcoiana ha estat i és, en aquest sentit, un punt de referència important i aquest llibre sobre la seua transició ho demostra a bastament. Comunistes, sindicalistes, cristians de base, teatrers, el prestigiós Club d’Amics de la UNESCO i un llarg etcètera de persones i col·lectius feren de la transició alcoiana una de les més vives i completes que es poden analitzar i reviure en el nostre entorn.
El moviment obrer alcoià i un associacionisme veïnal destacat varen ser columna vertebral de la transició alcoiana, però no podem oblidar el paper de rectors conciliars i grups de cristians, del grup La Cazuela i d’un munt de gent inquieta. Allò que realment és exemplar de Parra Verdú és el detall i el sistema exhaustiu d’anàlisi: en ell hi cauen cadascuna de les vagues que s’hi produïren o els canvis en l’església; però també el ‘Consejo Local del Movimiento’, el sindicat vertical o els ajuntaments amb els seus darrers alcaldes, els quals se sentien encalçats per una oposició certament poderosa i ja predominant. Potser el guió d’aquest llibre siga una bona fulla de ruta per a futurs anàlisi de la transició als nostres pobles i ciutats. Com també un punt de partida per a una reflexió: què ha passat amb aquell Alcoi que ens va brindar una transició tan brillant?

Foto: parc Cantagallet, d’Alcoi, en la nevada de 2006.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT