EL PARE VICENT FAUS (València, 1937-2010)


  Fa una estona que m’ho acaba de dir Josep Torres, el jove i sensible porter de l’Escola Pia. El pare Vicent ha faltat, aquest matí, atropellat. Tot just ahir, com cada dissabte, havia baixat a Gandia, a la seua estimada ermita de santa Anna. Sembla que estava delicat, però no esperava ningú que la seua mort fora accidentada.

  Aquests dies, de segur, molta gent el recordarà. Perquè el Pare Faus és d’aquelles persones que no deixen indiferents. Tenia caràcter i decisió; tenia les idees clares i així les comunicava. No era blanet sinó més aviat geniüt i decidit.

  Era, com altres escolapis, d’una saviesa discreta i feinejava sense fer escarafalls. Alguna vegada el pare Enric m’ha ensenyat l’arxiu-biblioteca que hi ha a santa Anna. Bona part d’ella és cosa del seu esforç i la seua constància.

  Jo no el vaig tenir de profe, de menut, quan anava a l’Escola Pia. Ell hi va arribar pel 1972 i el coneixia a través d’amics que continuaven allí fent el batxiller (li deien ‘el Sapo’). L’escoltava en alguna d’aquelles misses que feia en valencià i quan tenia 15 anys em va deixar el ‘Nosaltres els valencians’, de Fuster. D’això me’n recorde molt bé perquè són coses que no s’obliden. També recorde haver-lo portat a Ròtova quan Heliodor Faus n'era alcalde i organitzava les setmanes culturals, on l'havia convidat.

 Que descanse en pau i què sàpiga que estarà acompanyat per molts deixebles i moltes persones que li estem agraïdes. Que l’admirem i l’estimem.

Foto de dalt: www.gandia.escolapios.es/modules.php?op...santa_ana...

Foto de baix: el Pare Faus a l'Arxiu de l'Ermita de Santa Anna
Arxiu Històric Gandia. Fons Levante EMV.



Comentaris

Anònim ha dit…
Gran persona i gran mestre
Anònim ha dit…
En venen al cap records de jove, de xiquet, quan a l'Escola Pia va arribar el Pare Faus i, amb la fermesa que dona la raó, ens va descobrir que el valencià és una llengua, com ho és el castellà o el francés, que té regles de pronunciació i escriptura.
I allà, bocabadats, assentats als rancis"pupitres" plens d'inscripcions en castellà, veien com de dins una vella sotana eixien unes mans que colpejaven amb fuet blanc de guix, el verd tauló pintat a la paret. Dalt el tauló, la foto de l'omnipresent Franco pareixia que posava el gest encara més agre, quan el Pare Faus deia allò de l'è oberta o l'é tancada, i ens ensenyava que "acera" era vorera, "senisero" es deia cendrer o que la bustia era el "buzón".
Pasats el anys, el valencià, el nostre valencià, per fi gaudeix de protagonisme. En l'escola és normal l'aprenentatge de la llengua, inclús hi ha una línea d'ensenyament en valencià.
Llastima que al museu faller, al nostre museu faller, l'idioma més important siga el castellà.
La pantalla de l'ordinador Seguix en blanc, com el guix que utilitzava el Pare Faus, les idees per fer l'explicació comencen a colpejar el meu cervell és hora d'escriure… en Valencià, com si no?


Liibret falla Av. Rep. Argentina Gandia 2009
Anònim ha dit…
Als primers anys setanta, tots els alumnes de l’Escola Pia érem fills de valencianoparlants. Però només els qui venien dels pobles de la Safor parlaven valencià entre ells. Fou el pare Faus qui ens va fer caure a tots del cavall. Després d’una de les seues classes, amb nou o deu anys, vaig tornar a casa i vaig dir que jo parlaria valencià també a casa,amb els pares, els avis i els germans. Sempre. Ha estat la persona que més m’ha marcat d’aquella Gandia en blanc i negre. Si ara parle i escric en valencià és pel pare Faus. Ell va posar la llavor. Un homenot! El recordaré sempre quan mire cap a Santa Anna, quan passe pel cantó fatídic del carrer Arts Gràfiques de València, a tocar de Misser Mascó, on un dia un poeta valencià va escriure Coral Romput. DEP
Jesus Eduard ha dit…
Gràcies per tot el que conteu, anònims. Vam ser uns quants els qui vam 'caure del cavall' per aquells anys. I per això, en bona part, Gandia és avui diferent.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD