Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2010

ENTRE CAIMANS I PROTOCOLS

Imatge
La recent visita de l'Associació d'Arxivers al col·legi del Patriarca de València va constituir una exòtica i saborosa immersió en el passat, en l'art, en l'erudició i en els arxius miraculosament (i programadament) salvats. Tot el Col·legi transpua immortalitat i lluita contra el temps, en una particular aliança entre el poder, la teologia i els sabers acumulats i arrecerats amb pany i clau. I amb una discreta economia blindada i bunqueriana al darrere.




  Per si les parets, els animals dissecats, els quadres i els llibres no en deien prou de tot això, el rector i estudiós Miquel Navarro Sorní, amb devoció i sabiduria, ens va fer viva i present l'herència del patriarca d'Antioquia, arquebisbe de València i capità general, sant Joan de Ribera. Un personatge tan polèmic com polièdric, protagonista indiscutible de la història moderna dels valencians, beatificat el 1796 i finalment canonitzat per Joan XXIII el 1960.

  El Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi d…

ABANDONAR L’ENSENYAMENT

Imatge
Darerrament m’ha arribat més d’una notícia de l’abandó prematur d’ensenyants vocacionals. No són d’aquelles coses que eixen en els diaris, més atents, això sí, al fracàs escolar o a algún premi ocasional. Allò cert és que més d’un professor sensible i amorós amb la seua professió i els seus sabers ha hagut de deixar l’ensenyament de forma avançada. Donaven literatura, història, francés o grec; tant s’hi val. La realitat ha estat que molts dels alumnes de la famosa ESO han estat incapaços de prendre el més mínim interés pel saber clàssic, per allò que està un poc més enllà dels seus nassos i per tantes altres coses. No hi ha dret, francament, al que està passant.    La superficialitat, l’exhibicionisme, la novetat per la novetat, el malcriament i el menyspreu de sabers i paraules acumulades al llarg de segles i segles. Vivim en una civilitització que comença a no ser tal ‘civiltà’. Les presses, la ignorància, la virtualitat  i el menyspreu per allò que s’ignora s’instal·len al capdamunt…

VALÈNCIES

Imatge
No, no parle de taronges. Sí dels sabors diversos d’una València que vaig viure, a la que he tornat intermitentment, a trossos, i que ara visc una mica més, perquè la nostra Núria està allí.
  La bona qüestió és que m’ha vingut al cor això d’escriure’n per eixa pluralitat de cares que et presenta: jornades, universitats, arxius, llibres.. però també carrers: que són i no són aquells que xafaves, vivies, contemplaves i corries quan tenies 15 i 20 anys. Perquè jo hi vaig ser, i no solament els anys d’estudiant. També alguns més, abans i després de la facultat. Vaig ser adolescent allà, i allí vaig fruir i patir aquells anys mitificats de la transició, de la por, dels càntics  i de l’esperança.   Tornar a xafar els espais transformats, molt sovint a millor, ha estat aquests dies una sensació estranya. València és bonica, si vols contemplar-la així. El Túria ha esdevingut un riu de gent, de vida, d’ombra  i de plaer.   València està ahí, sempre, per recórrer els seus carrers i celebrar  el p…

OBRES

Imatge
Les obres constitueixen ja una part substancial del nostre paisatge. Un perfil urbà en transformació constant.  Abans, i encara ara, tenien un important component teatral. La gent que té temps, com ara l’’Anita’ d’aquella pel·lícula fantàstica d’Anita no perd el tren (Rosa Maria Sardà), molt sovint es dedica a contemplar-les, i així veure com les pales i excavadores fan clots majúsculs i alcen tones i tones de pes. O com tomben i fan desaparéixer per sempre un edifici i una part dels nostres records. Les obres són com una cortina negra i polsosa que precedeix una gloriosa estrena al damunt de l’enorme escenari que és una ciutat.
Sembla increïble, però almenys a Gandia, si bé l’obra privada s’ha petrificat, l’obra pública continua amb un enrenou constant, tot removent els eixos més vitals de la nostra ciutat: el riu; el passeig.     Les excavacions de les obres també ens condueixen als túnels del temps, a extraure i reveure trossos de muralles, refugis antiaeris i altres deixes del temps…