OBRES

Les obres constitueixen ja una part substancial del nostre paisatge. Un perfil urbà en transformació constant.  Abans, i encara ara, tenien un important component teatral. La gent que té temps, com ara l’’Anita’ d’aquella pel·lícula fantàstica d’Anita no perd el tren (Rosa Maria Sardà), molt sovint es dedica a contemplar-les, i així veure com les pales i excavadores fan clots majúsculs i alcen tones i tones de pes. O com tomben i fan desaparéixer per sempre un edifici i una part dels nostres records. Les obres són com una cortina negra i polsosa que precedeix una gloriosa estrena al damunt de l’enorme escenari que és una ciutat.

Sembla increïble, però almenys a Gandia, si bé l’obra privada s’ha petrificat, l’obra pública continua amb un enrenou constant, tot removent els eixos més vitals de la nostra ciutat: el riu; el passeig.
    Les excavacions de les obres també ens condueixen als túnels del temps, a extraure i reveure trossos de muralles, refugis antiaeris i altres deixes del temps i dels ciutadans, vassalls o nobles d’un altre temps. Hi ha dibuixos i algunes fotografies que retraten una part d’aqueixa passat. Un grapat d’ells els podrem veure, contemplar i reestrenar a les portes de l’Arxiu Històric.
   Submergir-nos en el passat, en realitat, no és (o no hauria de ser) una manera d’enterrar-nos, sinó més aviat una forma d’eixamplar el camp de mira, de veure les múltiples cares dels espais viscuts que, així, donen alé i perspectiva a la nostra visió de l’esdevenidor.






Foto del passeig de Gandia

Recreació virtual de part de l'obra d'Aquamed al llit del Serpis
/www.levante-emv.com/comarcas/2008/07/23/acuamed-licita-remodelacioacuten-gandia-riberas-serpis




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD