VALÈNCIES



No, no parle de taronges. Sí dels sabors diversos d’una València que vaig viure, a la que he tornat intermitentment, a trossos, i que ara visc una mica més, perquè la nostra Núria està allí.
  La bona qüestió és que m’ha vingut al cor això d’escriure’n per eixa pluralitat de cares que et presenta: jornades, universitats, arxius, llibres.. però també carrers: que són i no són aquells que xafaves, vivies, contemplaves i corries quan tenies 15 i 20 anys. Perquè jo hi vaig ser, i no solament els anys d’estudiant. També alguns més, abans i després de la facultat. Vaig ser adolescent allà, i allí vaig fruir i patir aquells anys mitificats de la transició, de la por, dels càntics  i de l’esperança.
  Tornar a xafar els espais transformats, molt sovint a millor, ha estat aquests dies una sensació estranya. València és bonica, si vols contemplar-la així. El Túria ha esdevingut un riu de gent, de vida, d’ombra  i de plaer.
  València està ahí, sempre, per recórrer els seus carrers i celebrar  el primer de maig o el 25 d’abril, per demostrar-hi que hi ha gent que lluita, que és sensible malgrat els processos d’insensibilització, d’indiferència. València és plena de racons per descobrir, per recordar, per viure, per refer.


Foto: Antiga plaça del País, l'1 de maig de 2010. 
Ara, només es miren ells mateixos, i li diuen plaça de l'Ajuntament.

Comentaris

Jordi Puig ha dit…
Eisss, no sé si es tracta d'un fragment fet a correcuita, com solen nàixer molts dels escrits bloguers, però està agradant-me molt eixa fluidesa que hi adoptes, ja diferent dels escrits més acadèmics.
PD: vas estar-hi el primer de maig? ;)
Una abraçada d'un preopositor
Jesus Eduard ha dit…
Sí, hi vaig estar una breu estona, amb amics de la CGT, i vaig fer algunes fotos. El que no em va convéncer massa és que tot anava enquadrat en organitzacions. També hi havia mitja pancarta del Bloc.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD