Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2010

FRANCESC PONS I JOSEP PIERA:

Imatge
O LA TEMPESTUOSA RELACIÓ ENTRE HISTÒRIA I LITERATURA


Possiblement siga una hipèrbole, això de ‘tempestuosa relació’. La ressenya que fa Paco Pons del darrer llibre de Piera sobre Francesc de Borja (En portada de Espai del Llibre, núm 12) és d’allò més correcta i assenyada. Tanmateix, al meu entendre, posa al descobert una de les qüestions fonamentals que defineixen una difícil relació entre literats i historiadors. Escriure per plaer i vocació literària gairebé sempre va lligat a una empatia o a una passió per un tema o un personatge. Si això manca, malament va la cosa, perquè difícil serà comunicar allò que u no sent. Tanmateix, l’historiador té l’obligació professional i moral de guardar una distància, buscar una objectivitat, una causalitat dels actes i uns efectes i interrelacions socials. Això no deixa de tenir també els seus problemes perquè, evidentment, tots els subjectes som persones humanes que formem part d’una o diverses col·lectivitats... Però vaja, el tema que volia plantej…

ARENES MOVEDISSES

Imatge
El pas de l’estiueig tradicional a l’actual ha estat una imprudència col•lectiva. Si mirem amb la perspectiva dels segles, o fins i tot de decennis, podríem dir que deixar arrere les barraques i parades desmuntables per a passar a les construccions de ciment, a vora mar, ha estat una temeritat. Per què, si no, les nostres ciutats i pobles es troben a una distància prudencial de la mar, marjals i arenes al bell mig? Només els Graus es trobaven poblats precisament per això: perquè estaven un ‘grau’ per damunt del nivell de terrenys inestables, insegurs i inundables.     Ben cert és que als darrers anys hom sol construir a distàncies una miqueta més racionals, però això no evita que tinguem passejos i edificis plaçats precisament on abans hi eren les dunes que es van fer desaparéixer, com qui no fa res. Ben mirat, tenim poc dret a queixar-nos dels efectes dels oratges que desplacen les arenes d’una costa que sempre ha estat mòbil i ho és per definició. Encara ens passa poc!     Sovi…

MÉS ENLLÀ O MÉS ENÇÀ DE LA 'GRAN' CIUTAT

Imatge
GANDIA COM A MARCA CULTURAL, CÍVICA I POLÍTICA

Prompte deixarem arrere un any Borja que s'està fent una miqueta llarg. Caldrà reconéixer que, si més no, haurà servit per fer alguns experiments i de cert motor, malgrat el caràcter no massa simpàtic d'un personatge turmentat, 'masoka' avant la lettre i acompanyat d'una estètica plena de tenebres.
Però més enllà de l’anècdota circumstancial, allò important (m'ho recordava el meu mestre i amic oriolà, Jesús Millán) és que Gandia es manifesta, no d’ara sinó de fa anys, com una ciutat viva, capaç d’estructurar i fins i tot liderar propostes constructives en els més diversos àmbits: la literatura, els arxius, les edicions, el teatre... però també en la pròpia reforma de l’administració, en les noves tecnologies, en l’art i l’urbanisme, en l’associacionisme empresarial i festiu o en la vida universitària.
Afortunadament, el País Valencià no té solament unes capitals provincials. Des de la mateixa fundació del Regne de…