Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

VAGA PER A QUÈ?

Imatge
He sentit una i mil excuses per no fer vaga: no és el moment; necessite els diners; no vull enfrontar-me als companys i ‘jefes’; no servirà de res i ‘tutti quanti’. Jo no sé francament si aquest és o no el mitjà adient per plantar cara a uns ‘mercats’ i uns capitalistes que estan descarant-se més que mai, que ens  apreten fins límits insospitats i que fan recular la història. Davant la qual cosa nosaltres ens limitem a posar l’esquena i la butxaca i, en tot cas, fer algun comentari al bar.
Potser els alliberats dels sindicats siguen uns buròcrates que volen fugir del fang; potser els mateixos sindicats no manifesten un convenciment ni en la seua causa ni en les seues possibilitats. Però què hem de fer si no? Si cal, s’hauran d’inventar noves formes de protesta, noves alternatives a una economia inhumana ofrenada al Déu ‘competitivitat’. Però la vaga és un instrument que tenim a mà. Té un preu, és clar. És que acàs esperem que ens regalen res?

Foto: anarcoefemerides.balearweb.net

LA FIRA I EL TEMPS

Imatge
La fira roda amb el temps; i els temps ens arriben, canviats, a cada fira. Cada tio de la porra és diferent i cada fira, si bé torna cíclicament, es transforma i ens transforma.
  La fira ens connecta amb el passat, no cal dir-ho. Sembla mentida que un esdeveniment dure tant de temps, any rere any. Des de 1311, ni menys ni menys. Els orígens de la fira es retrotrauen a la mateixa conformació de la identitat urbana de Gandia que buscava configurar, ja aleshores, un radi d’influència i domini.
  Curiosament, fins i tot el mateix passat està sotmés a canvi. Fa poc ens hem adonat que realment el privilegi fundacional és de 1311 i no de 1310 per allò de les comptabilitats medievals i  l’endimionada expressió de l’Anno a Incarnatione Domini. No passa res i sí passa. El missatge de fons és que queda molt per saber i per descobrir i, de forma particular, l’edat mitjana, l’edat fosca, té molta llum encara per vessar.
  La fira va patir i va fruir cims i decadències, va canviar l’advocació de san…

ELS TRENOR, EXPOSATS

Imatge
Fa unes setmanes va caure en les meues mans, per gentilesa d’Anaclet Pons, el llibre que ha servit de catàleg de Trenor. L’exposició d’una gran família burgesa. La veritat és que m’han sorprés agradablement algunes de les seus col·laboracions. La de Mònica Bolufer serveix per endinsar-se en el particular món dels irlandesos, catòlics emigrats a Espanya al llarg de molts segles. A Gandia, a més dels Trénor, tenim el cas dels 0’Moran, d’on ve l’alcalde i potentat Moran Roda.    Josep Vicent Boira, amb la seua perspicàcia habitual, furga i trau coses no solament de la figura de l’homenatjat Tomàs Trénor (marqués del Túria i organitzador de l’Exposició Regional de 1909-1910) sinó del context polític i ideològic –protoregionalista- de la València de l’època. Especialment agradable va ser el passeig urbanístic en el que Alejandro Lillo ens acompanya a través de la València burgesa de les darreries del XIX i els inicis del XX: el carrer del Mar, la plaça de sant Doménech, l’Albereda...    Tote…