HELENA RODEJA

   
   Helena, catalana de Figueres i gandiana militant i lluitadora, rep avui un homenatge de la mà de la Plataforma pels pobles de la Safor. Sens dubte s’ho mereix, perquè no tot el món està disposat a implicar-s’hi socialment com ella ho ha fet al llarg de la seua vida. No és de les que parla i parla o teoritza i teoritza. És de les que va als jutjats quan veu un delicte ecològic, de les que participa en plataformes, alternatives i institucionals, que busquen solucions de vida digna i agradable al bell mig del ciment i les pedreres.
    Helena ens ha aportat la virtut de la constància, del seguiment, d’organitzar i coordinar petits però eficients col·lectius. I això no és gens fàcil. Front a nosaltres tenim megaorganitzacions que van al guany fàcil i ràpid sense mirar el futur de les nostres generacions i de la mare terra. I, davant d'això, és molt temptador caure en el desànim, el passotisme i la sensació d’impotència. Helena ens demostra que cal no desesperar, que hi ha escletxes per on clavar gols a aquells qui no tenen miraments. Que hom pot ser feliç trescant muntanyes i valls i participant des de la integritat i la bona companyonia. Helena ha tingut el privilegi, a més a més, de comptar amb una família i uns companys igualment compromesos en la recerca de vies noves de compromís.
   Gràcies, Helena, per tot el que has fet, pel que fas i continuaràs fent. I per la teua amistat.

Helena sopant amb els seus amics. Foto: Conxa Garcia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD