L'ILLA PRECIOSA O LA MARJAL ASSETJADA

 

   La coneguda alqueria del Duc i el seu estany, reconvertits ara en un parc natural i un centre d’interpretació de la marjal no són més que la punta d’iceberg d’una realitat molt més ampla i fonda. La marjal de Gandia-Xeresa- Xeraco, afortunadament, és molt més que això, si bé ara el parc s’ha fet famós, públic, i allí van el nuvis a retratar-se i els joves a festejar amb la moto.
  Jo diria que amb la marjal tenim una perla fràgil, assetjada, que ha constituït i constitueix el gran pulmó de la ciutat.
  Certament, com ben bé saben els geògrafs i els historiadors, la marjal no ha estat mai una zona exactament verge. Ha estat, pel contrari, un espai fortament antropitzat. Ha servit de reserva de cacera (major i menor), ha estat i és avui encara lloc per a la pesca, per fer brossa i llenya. Durant segles, l’arròs hi va ser el cultiu característic d’un espai aigualós fins al punt que, fins fa poc, aterrar i ‘bonificar’ la marjal eren gairebé sinònims.
   Avui, la marjal està esdevenint el gran parc natural dels gandians: alguns jubilats cultiven les seues hortetes, d’altres anem amb el gos, d’altres corren o van en bici, festegen o fins i tot, alguns van en pla d’observació i d'estudi... Certament, els hortolans haurien de trobar-se motivats i recolzats pels poders públics. Al capdavall, estan fent feina productiva i alhora de jardiners.




Comentaris

Jordi Puig ha dit…
Sí, sovint ens movem entre l'agraïment excessiu -han fet, han regenerat, han adquirit...- i la denúncia que no ix enlloc, quan la marjal millora per un costat però empitjora per l'altre. El percentatge de marjal sobre el qual s'ha actuat, en definitiva, resulta irrisori: em vaig quedar un poc parat quan Vilaplana va aportar les xifres, a l'últim debat sobre aquest tema.
I nosaltres continuem mirant el dit, en compte de mirar allò que aquest assenyala.
Jesus Eduard ha dit…
La cosa està en què som 'naturalment' depredadors i volem traure profit de tot. Invertir, guanyar, llocs de treball... La història de la marjal és realment problemàtica i 'pantanosa'. I no podem confiar massa en les proteccions... se'n podria fer una anàlisi del que construeix l'Ajuntament en els 'seus' parcs públics.
Jordi Puig ha dit…
Sí, és cert. I, lamentablement, la paraula clau és "som". Totes i tots hem de fer una mena d'examen de consciència per millorar les nostres propostes i la gestió de cara a ella.
Calla, calla, ho parlàvem l'altre dia amb Xavi. A Gandia eixa pràctica és reiterada. No sé si arreu. No tenen una funció establerta eixes zones quan es creen?; o és finita eixa funció? Si els entra mala consciència i volen presentar nous projectes, que les tornen a inaugurar; quedaria ridícul però almenys no les perdríem :P

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD