Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2011

JOSEP IBORRA

Imatge
De repent i sobtadament, entrem en el terreny del record. Del record del mestre, d’una bona persona, d’un intel•lectual humà i humanista. Sempre tenia les portes obertes, et deixava llibres, t’oferia la seua amistat, lligada a l’amor pel país, per la llengua, per les persones.
De repent d’enteres, per un correu, que ja no és entre nosaltres, que l’haurem de veure, en tot cas, per darrera vegada.
Ja feia anys, la veritat, que no ens veiem, però els records rebroten i revius aquells moments d’adolescent quan el contemplaves a l’Institut Nou de Gandia, fràgil i eteri, com a professor de filosofia. Et revenen aquelles imatges nebuloses d’un home que col•laborava al “Tossal”, aquella publicació que, pel 1973, feia renàixer a Gandia els vents de la llibertat i del valencianisme.
A través d’ell vaig descobrir llibres, personatges i filosofies; i aquella defensa tan suau com ferma del dret a la diferència; de la ‘piga’ que marca la nostra personalitat. Gràcies, Josep, per la teua bondat, pe…

OLIVA I GANDIA

Imatge
Robert, el del casal Jaume I, arreplega idees i de cop en quan planteja coses interessants. Una d’elles és l’antiga i vella relació entre les dues ciutats principals de la Safor, ara certament canviant i emmarcada per l’àmbit comarcal. Allò normal és que dos nuclis urbans propers pugnen per ser hegemònics en un territori concomitant. Tanmateix, els “models” oliver i gandià són força diferents. Quan l’agrarisme comercial ha rutllat, Oliva s’ha igualat amb Gandia en habitants, fins i tot l’ha superada en diferents moments; però és evident que Gandia ha tingut, des d’antic, un enfocament més urbà del seu quefer. Nobles, negociants, artesans, buròcrates, eclesiàstics, estudiants i un estol multicolor d’urbanites sempre han poblat el nucli gandià, a diferència d’una Oliva més centrada en la terra. A més a més, Gandia ha sabut jugar les cartes polítiques. Primer, esdevenint el cap d’un ducat que engolia i assimilava el comtat d’Oliva amb l’”honor” de Rebollet. Més endavant, en època napole…

OCI I NEGOCI

Imatge
Els inicis del turisme al Grau


   Potser ara, quan se’ns demana més i més productivitat, no estiga mal reivindicar les facetes més plaents de la vida. Sobre les quals, paradoxalment, també se’n farà ‘negoci’ (nec-otium). La relació entre oci i negoci sempre ha estat polèmica. Potser complementària, al capdavall, però en bona mida sempre hi ha hagut un cap que ha tirat més que l’altre: o bé vivim per a fruir o bé vivim, sobretot, per a treballar i produir. El tema ve de lluny i es mescla amb qüestions com la religió, la il·lustració o l’actual imperi de Xina i els seus valors i virtuts.
        Ací baix inserisc una col·laboració que m’han demanat els fallers grauers.

Els inicis del turisme al Grau: de balneari a hotel (1899-1959)
        El turisme és important a Gandia, però els seus orígens han estat poc estudiats. Ara mateix, ens situarem en el principi del final d’un llarg camí que ens porta des de la por als pirates, els naufragis, les malalties i els malfactors amagats a les marjals…

FRUIR O PATIR DELS BORJA

Imatge
Ha estat una troballa aquesta pintada. De primera no l’entenia, donada la seua deficient ortografia. Però després em va corprendre: per fi en parla la Gandia profunda! Tot són lloes i beneplàcits per als antics ‘amos’. En veu baixa o al carrer se senten atàvics insults i recordatoris infames dels antics ducs i senyors. Però no hi ha cap veu que ho transcendeixca, que porte un vell i sentit dolor a una plataforma actual i mediàtica. Cosa difícil, perquè els mitjans, ja sabem, solen tenir amos, publicistes o pressionadors diversos. Ja era hora que algú en parlés en públic, des del fons dels segles!