Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

L'ESPERANÇA VERDA

Imatge
Els amics de la coalició Iniciativa van presentar ahir algunes -moltes- de les seues propostes per una Gandia Verda. Em fa la feta que l'important no són tant les mateixes propostes en sí, moltes d'elles imaginatives i suggerents, com el fet de constituir un recull de desitjos, d'il·lusions, d'idees de diferents procedències, moltes d'elles assumides ja o assumibles per altres formacions polítiques. L'espenta i el bon caràcter de Xavi Ròdenas i de tota la gent de sensibilitat naturalista estan aportant molt a la candidatura del Bloc, fins al punt que potser mereixerien ocupar llocs més destacats.
Certament, a la Safor tenim un bona colla de 'cabuts' que fan avançar la ciutat i el País, malgrat tots els entrebancs i l'autoodi o poca fe que molt sovint impera. Cal animar les gosadies i les valenties. 
Tot amb tot, em preocupa el fet que cada sector social va un poc a la seua: els empresaris, per suposat, tenen sensibilitats i afanys molt diferents, s…

FALLES I ARXIUS, O RESORGIR DE LA CENDRA

Imatge
Nàixer, morir o perdurar són coses essencials, bàsiques. Els arxivers en sabem alguna cosa d’això (més o menys com tot el món), entre altres raons perquè els arxius han estat sovint una falla ardent. I no precisament per casualitat.
Sempre m’ha mogut la curiositat saber perquè els revolucionaris, o els guerrers, cremaven els castells dels senyors i els seus arxius. Com també els contrarevolucionaris –els carlins a Gandia, sense anar més lluny- cremaven els registres civils, que consideraven sacrílegs i innecessaris front als eclesials. 
Em calme l’ànim pensant que front al desig de romandre i transcendir hi ha sempre el desig (la necessitat?) de destrucció, de fer tabula rasa i, potser, construir alguna cosa nova.
En un bloc, però, no hauria de continuar per aquests viaranys transcendentalistes i filosòfics. Potser ens haurem de conformar i consolar amb la realitat de molts fallers d’avui: que recuperen, conserven, recorden, arxiven... No sé si he utilitzat bé, aquesta darrera paraula, p…

JESUÏTES, ESCOLAPIS I IL·LUSTRATS

Imatge
Vicente LEÓN NAVARRO. Lluita pel control de l’educació valenciana al segle XVIII. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2010.El segle XVIII va ser un segle ‘éclairée’, il·luminat. I això es nota en tot (també en l’ordre i pulcritud dels arxius). Potser per això és un temps que sedueix per la claredat, la qualitat i l’abundància de les informacions acumulades. Entre elles, les cartes de Gregori Mayans i Ciscar.El llibre no solament reflecteix l’explícita lluita pel 'control' de l'ensenyament, sinó també les diferents concepcions de la persona i de la societat que jesuïtes i escolapis tenien. Els primers es van ofegar en el seu propi ampli i pesant poder i influència. Els segons, més humils i encarats a l’educació popular, saberen adaptar-se millor als temps i tingueren una mentalitat més oberta. A més d’això, el llibre descriu amb detall l’ambient clerical de la Gandia d’aquells temps, cosa que no havia tingut massa ocasió de contemplar fins ara. El llibre de León, la veritat, és to…

JOAN PELLICER, DE BELL NOU

Imatge
Aquest matí ens hem ajuntat una bona colla de gent a la font de les Malladetes, per trobar-nos i per recordar Joan Pellicer. Potser amb el temps se'ns desdibuixa la seua imatge, la seua realitat. Potser per això mateix necessitem recordar-lo: per fer-lo present. Josep Maria Peiró ha dit una cosa que ben bé el caracteritzava: no es casava amb ningú. Era únic, era ell. Per això, la idea d'Helena de recopilar els seus escrits no està gens malament. Joan Pellicer, com deia Xavi, recordava amb deler els seus mestres. I així, també, amb passió i amor, ho fem nosaltres.

Foto: Josep Maria Peiró / Jordi Puig

PROPAGANDA I PERIODISME

Imatge
Ja fa temps que tot allò de la premsa independent sembla, cada cop més, una quimera. Fa uns dies, la meua amiga Tina, periodista de professió, en un suculent esmorzar, em va passar un paper que ve a parlar d'això, de com el dirigisme i el control mediàtic és el veritable mal major que afecta la informació. Molt sovint senc comentaris entre els amics periodistes que senten veritable fredat cap a les represàlies laborals que es poden derivar de no plegar-se a les condicions i directius que s'hi marquen des de dalt. Una por que va acompanyada de la major "discreció" i a un control de les consciències.
Ací va el paper que em va passar:

PROPAGANDA, PERIODISME I SERVEI PÚBLIC
            Una de les televisions autonòmiques de referència va desvetllar fa unes setmanes  una dada curiosa I interessant, que aqueixa  Televisió Autonòmica tenia un cost de 50 € per llar anual. Essent la televisió més vista en aquell territori, I amb una llei per la qual fou creada sobre l’ús lingüí…

REVOLUCIONS

Imatge
Era una paraula bandejada i maleïda. Però és indefugible. Venim d’un conjunt de revolucions: contra el feudalisme, per l’acció de la classe obrera, pel capgirament del paper de la dona... però sembla que ens fa por moure res perquè pensem, ai, que vivim en els menys roïn dels móns possibles. Tanmateix, la revolució està ací mateix, a la vora, al sud del Mediterrani, del nostre mar. Són neguit, incertesa, repressió, patiment. Però també són esperança, esclafit de dignitat, de modernitat, de llibertat. I ha estat, certament, un esclafit no violent. Un aspecte que potser no s’ha remarcat prou. No han estat revolucions de tallar colls i tirar bombes. Han estat revolucions de fer valdre el drets, les complicitats, la fartera davant la corrupció i la prepotència dels instal·lats al poder amb vocació eterna. Haurem d’aprendre lliçons i anar preparant-nos. Perquè, també, la nostra dignitat està en declivi.
Dedicat al meu amic Josep Almendros
Plaça de l'Alliberament a El Caire http://www.tie…