FALLES I ARXIUS, O RESORGIR DE LA CENDRA

Nàixer, morir o perdurar són coses essencials, bàsiques. Els arxivers en sabem alguna cosa d’això (més o menys com tot el món), entre altres raons perquè els arxius han estat sovint una falla ardent. I no precisament per casualitat.

Sempre m’ha mogut la curiositat saber perquè els revolucionaris, o els guerrers, cremaven els castells dels senyors i els seus arxius. Com també els contrarevolucionaris –els carlins a Gandia, sense anar més lluny- cremaven els registres civils, que consideraven sacrílegs i innecessaris front als eclesials. 

Em calme l’ànim pensant que front al desig de romandre i transcendir hi ha sempre el desig (la necessitat?) de destrucció, de fer tabula rasa i, potser, construir alguna cosa nova.

En un bloc, però, no hauria de continuar per aquests viaranys transcendentalistes i filosòfics. Potser ens haurem de conformar i consolar amb la realitat de molts fallers d’avui: que recuperen, conserven, recorden, arxiven... No sé si he utilitzat bé, aquesta darrera paraula, però, si més no, al Museu Faller, hi ha un departament de documentació. Feliç sant Josep i bones falles!







Foto: recuperació d'una crema als jutjats:
(l'altra d'inici) 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD