"Tenémoslos por más muelles"

El País Valencià és un territori, a llevant, on altres juguen els partits, i els guanyen. Nosaltres, per no tenir, no tenim un terreny de joc ni un partit propi. Només us pose unes frases de Joan Dolç en el llibre citat en el 'post' anterior. S'ho val.

Per a Catalunya, el País Valencià és, literalment i no sols com a metàfora geogràfica, un penjoll... 
El valencià es fa a mesura que es nega a si mateix. Per això uns malden per passar per castellans, i uns altres per esdevenir vers catalans.
Canal 9 és la dolorosa imatge d'allò que se suposa que som. TV3 és la dolorosa imatge d'allò que mai no podrem ser... I nosaltres, en comptes d'assaltar la seu de Canal 9 i plantar la bandera al cim del pirulí, ens vam allunyar des d'un primer moment amb posat aristocràtic i vam mirar cap a la quimera climentina-pujoliana.

Que la nostra autoestima col·lectiva no es veu beneficiada pels blavers o espanyolistes, però tampoc pel miratge català, era quelcom que ja fa temps intuïa, però el Joan Dolç ha sabut expressar amb colpidora sinceritat la nostra realitat. Que el nostre 'nord' i leit motive nacional siga poder veure una televisió veïna, em sembla, parla més d'una desorientació nacional que d'una altra cosa. Realment, nosaltres els valencians hauríem d'aspirar a tenir una televisió digna; i a parlar de tu a tu a qualsevol altre poble.



Comentaris

Anònim ha dit…
Què podem esperar d'un país on :
-Els seus "intel.lectuals" forcen la creació de Compromís i una part no acomplint el que s'havia signat davant de notari, fan un colp d'estat es queden en el grup parlamentari i els diners, i aquests no han dit públicament res.
-En la recollida de signatures per a la ILP, televisió sense fronteres, de les més de 500.000 signatures, més de la meitat són del Principat.
-La Generalitat Valenciana multa a Acció Cultural per un import de 800.000€ i els valencians no som capaços de rascar-nos la butxaca i pagar la multa, ja que el perill serà la pèrdua del poc patrimoni que té AC.
-Parlem molt de defensar la nostra llengua però el voluntariat lingüístic és molt reduït.
Els valencians parlem molt però fent molt poc.
Joan Cogollos Fons
Oscar Martí ha dit…
Interesant reflexió amb la qual no puc estar mės d'acord
Jesus Eduard ha dit…
Certament, ningú farà res per nosaltres si no som nosaltres mateixos. Si més no, crec, entre nosaltres hi ha complicitats importants; hi ha una xarxa de 'cabuts' que estem acostumats a lluitar per causes que semblen perdudes però no ho estaran si continuem en la bretxa.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD