Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2011

DEMOCRÀCIA REAL

Imatge
A Gandia i en un fum de ciutats, la ‘Democràcia real, ja’ continua el seu camí. No és fàcil, com s’ha vist a Barcelona, però l’acció d’aquest matí i l’assemblea d’aquesta vesprada demostren que el moviment està viu i que el cansament lògic no ha pogut amb una moral bastant alta. No és cosa de quatre ‘niñatos’ com alguns voldrien fer veure sinó que és una qüestió més fonda que afecta la salut d’una criatura democràtica, també viva però afectada per un munt de virus i de malalties que requereixen un tractament terapèutic i una renovació. La qüestió és com evolucionarà el moviment i si la classe política tindrà la capacitat i la valentia d’assumir alguna de les crítiques i propostes. Perquè, si hi ha vasos comunicants, el moviment pot aportar coses positives. Si, pel contrari, n’hi ha un tancament a les reivindicacions i al diàleg, el moviment podria entrar en una etapa de frustració que seria negativa, sobretot tenint en compte el civisme, la bona voluntat i la no violència que s'hi…

UNA CIUTAT A DEBAT

Imatge
La culpa d'aquest debat la tenen, en bona part, l'Enric Ferrer i el Robert. Ja coneixeu allò que copiava fa un parell de 'posts'. Certament, si Gandia continuarà o no sent un 'model' en el futur no ho sabem cert. Però sí podem, almenys, valorar el que ha passat, el que hem fet, i veure si cal proposar el disseny d'una nova ciutat. Vicenç Rosselló és un mestre de mestres. Entre altres, de Joan Romero o del mateix Josep Vicent Boira, una de les ments més preclares i interessants amb què comptem en aquest país tan creatiu, malgrat tots els malgrats. Manolo López, d'altra banda, és un economista enginyós, gandià d'arrel i força experimentat en allò que podem dir la maquinària o l'administració pública.

PRIMAVERA

Imatge
El riu baixa pletòric i amb aigua clara. Els geranis resplendeixen i les bicicletes s’escampen com en una florada. La ciutat, el camp i la muntanya, assaonats, toquen un concert alié a l’embranzida electoral. O no del tot.

La transformació del Serpis gandià ha estat virulenta i pedregosa; però les coses van anant al seu lloc i, al capdavall, la possibilitat de passejar per les vores del riu, baixar-hi, tirar pedres a l’aigua i contemplar els ànecs i garses no està gens malament. Certament és un goig travessar Gandia acompanyat del curs i del soroll de l’aigua. Un vell somni s’ha fet realitat.

Les eleccions arriben, però aquesta vegada amb propina o, potser, amb alguna cosa més. Feia temps que no veia una assemblea al carrer i aquesta vesprada l’he vista: ordenada, cívica, participativa, però reflectint un malcontent i una insatisfacció profundes. El poder de lluny i, de vegades el de prop, ens ofega, ens anorrea. La democràcia directa és tot el difícil i contradictòria que es vullga, pe…

UNA PRESENTACIÓ AGRADOSA I CÀLIDA.

Imatge
És clar que aquesta és una sensació subjectiva. A més a més, què n’ha de dir l’autor? Certament, no puc estar més que agraït i desvanit per la presència d'amics, familiars i, especialment, per la visió de molts rostres que no conec. Si més no, però, em fa la feta que els presentadors, Toni Grau Escrihuela i Enric Ferrer Solivares, s’ho van treballar de valent i van dir moltes coses de trellat i suggerents. A mi em va cridar l’atenció la proposta d’Enric Ferrer de, no res menys, que refundar la ciutat. Ací us copie el primer i els darrers paràgrafs de la seua intervenció.
La història d'una ciutat presenta interrogants: ¿l'actual és la mateixa ciutat d'èpoques anteriors? ¿Hi ha algun fil conductor entre l'ahir i l'avui? ... ¿Quina continuïtat hi ha entre la Gandia del XIX, per exemple, i l'actual? El creixement demogràfic ha estat espectacular... El temps, més poderós que la picola que va tombar les muralles, ha deixat de costat el model senyorial, l'agrari,…

HISTÒRIES PARAL·LELES ?

Imatge
Vivim moments difícils. La temptació de renunciar a ser valencians està ací a la cantonada, a un pas. No entenem el que passa amb l’ètica i la política que, democràticament, passa per damunt de nosaltres com un terrabastall. Però no avancem esdeveniments.   Altrament, aquest llibre pretén ser un granet d’arena positiu per conéixer-nos, per patir i fruir del que hem estat i som. Recórrer huit segles de la història gandiana, des de la fundació de la ciutat, no hauria de ser solament un exercici erudit o d’autocomplaença. Espere també que servesca per adonar-nos-en de les nostres potencialitats i del fet que Gandia, fa cent anys, aspirava a ser ‘Valencia la Chica’, però avui no. Crec, francament, que, amb totes les limitacions que es vullga, Gandia apunta a un altre model de ciutat, bastant diferent al de  València. Una ciutat que, tan rica i diversa com és, no juga realment el seu paper de ‘cap i casal’, de punta de llança d’un país que ignora i en el que no creu. Nosaltres, entre l’al…