Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2011

EL PART QUE NO CESSA

Imatge
Sempre estem esperant, espectants, fent de parteres per a l’infantament d’una nova societat: més justa, més humana, menys cruel amb els poca-roba, més culta i feliç.    
     En les manifestacions que aquests dies estiuencs encara recorren els carrers s’hi veu la doble vessant de trobar-se cabrejats i alhora il·lusionats, desenganyats i alhora disposats a lluitar, una vegada més, per un impossible (Les utopies són les nostre futures realitats, en deia el lema). Com podem fer conviure la il·lusió i el realisme tot alhora; la decepció i l’ànsia de lluita? Una vegada més, el mestre Hessel ens dona no ja idees i plantejaments, que també, sinó el ‘to’ que caldria buscar i mantenir en tot aquest procés: la confiança en l’home és fonamental. La confiança genera confiança i la malfiança el contrari. Diu Hessel que un home és un animal perillós i capaç de carregar-s’ho tot, però també capaç d’abordar nous problemes amb noves idees. I un home, diu, només és un home vertader si està realment compr…

LLUÍS TORRÓ I LA NECESSÀRIA COORDINACIÓ DE L’ESQUERRA

Imatge
Coneixia a Lluís Torró com a alcoià i com a historiador, de bon antuvi especialitzat en els orígens de la industrialització a Alcoi, o ‘protoindústria’. No el coneixia tant com a polític, però el diàleg que hem mantingut al seu bloc m’ha alegrat, la veritat. La seua visió ampla, matisada i no dogmàtica al bell mig d’una esquerra esquarterada i que es mira de reüll no solament m’ha semblat correcta sinó necessària i imprescindible per refer un clima constructiu i de confiança que supere l’actual desesperança i derrotisme del conjunt dels progressistes, venut, entre altres coses, pel gir fàctic i no explicat de la política de ZP.   Allò cert és que ara mateix ens trobem en un moment interessant en que cal, urgentment, un diàleg sincer i obert entre la gent més oberta dels partits, el moviment del 15 M i el gavell important de persones decebudes de tanta hipocresia i tanta presa de pèl. Si no s’obri un diàleg entre la ‘classe’ política i el 15 M vindrà la frustració, l’exasperació (en ter…

VIATGE AL PASSAT

Imatge
Avui, a la Universitat d'Estiu de Gandia, he experimentat un doble viatge al passat. Per un costat, em traslladava, de la ma de Ricard Camil Torres Fabra, per una part de la historiografia valenciana de les darreres dècades. De l'altra, però, tenia la sensació de trobar-me, encara, en les aules universitàries dels anys 1970-1980, quan jo estudiava. Si més no, el vocabulari i la música, eren molt semblants. O, a tot estirar, em venien a la memòria les aportacions del Ramon Garrabou, realment novedoses en la ja antiga edició de la UEG de 1985. Sí, potser la historiografia valenciana ha fet alguna feina en aquestes darreres dècades, però em fa la feta que molt menor en comparació a la que es va fer pel 1970 i 1980. O, també pot ser, la versió que ens arriba en aquesta UEG no és precisament la més brillant, matisada, novedosa o pregona. Crida l'atenció el domini abassegador dels professors de la Universitat de València, sobretot dels que tenen càrrec. Però, hi ha algú més? És …

UNA UNIVERSITAT DESCAFEINADA

Imatge
El mot ‘universitat’ té molt a veure amb univers o universalisme. Aquest, em fa la feta, era l’esperit de les primeres edicions de la Universitat d’Estiu a Gandia quan, malgrat que era l’Ajuntament l’entitat organitzadora, venien intel·lectuals d’arreu d’Europa i del món i s’encaraven, des de diferents punts de mira, a les grans qüestions que viu la humanitat. 
  Avui, els organitzadors semblen trobar-se orgullosos de que 13 dels 16 cursos es troben organitzats per membres de sengles deganats de la Universitat de València, la qual cosa dona idea de l’endogàmia acadèmica en la que ens menegem. Si una universitat d’estiu ha de reproduir els esquemes mentals i de poder d’una sola de les infinites universitats que hi ha al món, malament anem. Una universitat d’estiu hauria de ser plataforma per superar esquemes repetits i no per reproduir-los cansinament una vegada més.    D’altra banda, el lema empobridor de la UEG, ‘Gandia, estiu, excel·lència’, cosa que sona a propaganda, no solament a…

PETITS UNIVERSOS

Imatge
L’estiu és motiu per visitar i revisitar espais. De llunyans, però també de familiars, d’entranyables. Sembla mentida el que es pot veure amb ulls renovats, amb el temps a favor, sense preses ni condicionants.    Ara mateix, encara es poden contemplar les séquies de l’horta reblides d’aigua, com petits rius ensinistrats que travessen hortes i molins. Ara mateix, es poden esguardar hortetes primmirades i jardins llustrosos. Casetes i casalots dipositaris de la il·lusió familiar i infantil. Una primavera plujosa ha fet possible l’exhuberància.    Cada poble, cada terme, té els seus racons privilegiats, si bé també les seues pífies estètiques, els seus abandons imperdonables, els seus monuments a la lletjura.    El pas i el passeig pausat ens obren nous horitzons
Foto: Assut d'en Carròs. http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_regs_de_l'Horta_de_Gandia

MALS TEMPS PER AL PERIODISME

Imatge
ADEU A GANDIA TV

Gandia Televisió, amb totes les limitacions que es vullga, ha estat el projecte televisiu de més llarg recorregut entre les televisions locals. Des dels temps de Canal 5 i l’antiga Tele-Safor, allà pels anys huitanta, aquest projecte ha esdevingut una realitat no exempta de polèmiques, pròpies d’un mitjà de comunicació, però amb una constant dedicació a les ‘nostres coses’. Des de la utilització normal de la nostra llengua s’ha volgut i s’ha aconseguit en bona part valoritzar els nostres espais, els nostres paisatges, la nostra gent, la nostra història, el món de l’ensenyament, la política i la cultura locals... 
El que a mi més se’m queda és la tasca, l’amor i la dedicació dels professionals que hi han treballat. Ferran, Júlia, Gemma, Marta, Anna, Marc, Salvador... i molts altres amb els qui he compartit tants moments i llocs. 
Amb aquesta supressió ha passat allò que passa moltes voltes. No prima o no es valora la feina ben feta, l’estima que s'hi posa, la compan…

TURISME I CULTURA

Imatge
Sembla que aquest estiu no podrem gaudir de les exposicions i les carpes que tradicionalment muntava ‘La Caixa’ a la vora sud del port de Gandia. Per a mi i la meua família era sempre un ‘comboi’ visitar-la i ho féiem, de vegades, més d’una volta. Era un plaer veure tanta gent visitant altres èpoques, interessant-se i encuriosint-se pel saber: perquè els dissenyadors de ‘La Caixa’, la veritat, saben fer atractius els grans temes, com ara els orígens i l’evolució de l’espècie humana; o acostar-se al món musulmà i els seus flaires. Enguany, sembla, el tema era la constitució de la ‘parla’ entre els humans. No vull pensar mal del perquè enguany no s’ha seguit amb un costum que era indubtablement exitós i amb un cost mínim per a les arques municipals. Però sí m’agradaria remarcar que el turisme i la cultura local haurien de signar una aliança important, lluny d’exclusions mútues. Ben és cert que hi ha un sector de turistes o visitants que busquen l’arena de la platja i la diversió sense mé…