Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2011

EL 15-M I ESQUERRA UNIDA

Imatge
En realitat, parlar del 15-M i d’EU és tant com parlar d’aquest moviment social i de les seues relacions amb l’esquerra parlamentària i extraparlamentària. És, aquest, un tema certament delicat. No cap dubte que alguns líders d’organitzacions minoritàries han trobat ací una audiència de la que manquen a casa pròpia; també és cert que alguns d’ells s’han deixat i es deixen la pell. Tanmateix, caldria no confondre's ni confondre. El 15-M és, i hauria de continuar sent, una plataforma plural no identificada ni monopolitzada per cap organització concreta. Ací es troba, per a mi, la seua clau i la seua aportació. El 15-M, en essència, té vocació de superar, precisament, els estrets canals de participació política que imposen els partits organitzats, en els quals la jerarquia i la disciplina plana per damunt de les bases i els quals, al capdavall, han hagut de plegar-se a les imposicions del poder financer i a una situació econòmica certament complicada.
Cal animar, doncs, els més actius…

MANUEL SANCHIS GUARNER I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: UN RECORD BEN MERESCUT

Imatge
Sanchis Guarner i Estellés tenen totes les butlletes per esdevenir el que ja són en bona mida: una mena de pares de la pàtria. Ho són entre la minoria nacionalista; però el reeximent veritable seria un reconeixement general i generós, com va ser llur vida.
  La simbiosi entre pobles, persones i símbols és certament indefugible: necessitem referents, models, persones a les que admirar i imitar. A Sanchis Guarner no el vaig conéixer personalment, si bé el veia a la facultat, ben elegant, quan era catedràtic de francés (cert, de francés!). A Estellés sí el vaig conéixer perquè venia molt per Gandia amb motiu dels premis literaris, dels quals va ser jurat durant alguns anys. Fins i tot el vaig portar més d'una vegada, a ell i la seua dona, en el meu vell Renault 4, cap a la platja de Gandia.

  Li agradava molt contar històries d’aquelles d’hospitals i monges, i d’un piu que s’empinava. Era un xerraire impenitent, juganer, i estava encisat amb la simpatia de Pepa Frau, aleshores regid…

EMPRESARIS DE LA SAFOR

Imatge
No cal insistir molt en què la depressió afecta l’economia i els ànims d’aquells que fa molt pocs anys es menjaven el món. Tanmateix, a tots els àmbits, i també a l’empresarial, hi ha gent dinàmica i crítica que es planteja com eixir del clot i s’ajunta per veure possibles alternatives.
   La xarxa social ‘Networking Safor’, encetada per Javier Nogueroles, va organitzar fa uns dies un debat sobre el futur econòmic de la comarca amb l’interrogant de qué le haría falta a la Safor para ser más dinámica.
   Entre altres coses, el debat va començar amb una reivindicació del tren Gandia-Dénia i del famós eix mediterrani; també amb el reclam de tot un seguit d’infraestructures públiques com ara l’accés nord al port o la circumval·lació d’Oliva i Bellreguard. Tanmateix, com es va fer palès, quedava enlaire ‘la’ pregunta: no és això cosa de l’administració i dels polítics? què s’hi pot fer, en realitat, començant pels mateixos ‘emprenedors’ presents?
   Una de les primeres propostes, entre antiga…

LA PLAÇA MAJOR I LA POLÍTICA

Imatge
Fa uns dies, vaig tenir un col·loqui amable amb els companys del 15-M, els quals acostumem a nomenar aquesta plaça, a més dels Indignats, ‘antiga plaça de l’Ajuntament’. Potser això es faça per mimetisme amb València, o bé pel vell costum d’identificar una via per algun dels seus edificis o serveis emblemàtics (carrer del Forn, de l’Hospital, plaça de l’Església...)
Certament, la Plaça Major és la primera i més important de la població, però amb el temps hi ha altres places que han vingut complementant les seus funcions: sobretot les mercantils. Així, la plaça dels Colomets, del Rei en Jaume o del Segó, va ser durant un temps lloc per a la mercaderia de cereals i durant uns anys seu de la Fira. El primitiu Passeig va ser mercat de fruites o ‘Prado del sud’, el qual es va traslladar a l’actual plaça del Prado. Cada plaça té una funció, sovint lligada a instal·lacions que la creen o la reforcen.
La nostra Plaça Major, com totes, té una multiplicitat de cares que es podrien rastrejar al ll…

AJUNTAR POBLES?

Imatge
Com el Guadiana, de tant en tant apareix la idea d’ajuntar o suprimir entitats locals amb l’excusa que cal estalviar costos. Per darrere, tanmateix, amb més o menys dissimulo, planegen els plantejaments jacobins i centralistes (i la dictadura dels mercats). De l’altre costat, hi ha el sentiment identitari local, que pot ser titllat d’estret, però que és real com la vida mateixa.

        Certament, ja feia temps que no apareixia aquest tema com a punt de debat públic. Tanmateix, crida l’atenció que cap a 1868 la mateixa diputació de València (sí, la Diputació Provincial) programara la fusió de diversos pobles, la qual no va prosperar.
        D’altra banda, caldria recordar que des de les darreries del XIX,  i especialment arran del regeneracionisme i el reformisme municipal i regional, es contemplava en la legislació local la possibilitat de mancomunar serveis. Aquesta via, potser és la que convindria potenciar.
        Ací mateix van cinc cèntims sobre alguns d’aquests vells intents a …

LA FIRA QUE S’ACOSTA

Imatge
Enguany, la fira de Gandia fa 700 anys. El passat i l’evolució de la fira, per estrany que parega, és encara tot un misteri. Cert és que hi ha alguns records i testimonis: llibrets de fira, cartells antics, records d’infantesa... La fira, certament, és un espai d’il·lusions, sobretot de pares i xiquets, de joves marxosos, de gent elegant que acudeix al teatre i als espectacles més selectes... Però la fira i la seua evolució al llarg del temps, és encara una desconeguda. I no és perquè no hi resten alguns testimonis, que d’haver-los, els hi ha (sobretot comptes -els diners, sempre els diners-). En tot cas, l’excusa dels 700 anys ha servit per fer una primera incursió que, si bé limitada, almenys enceta un camí per recórrer. El Pep Gonga, de Pluja, el Frederic Aparisi, medievalista, i  jo mateix, hem fet una aportació que eixirà publicada amb motiu de l’exposició que es farà a la casa de la Marquesa i que s’inaugurarà el dia 15. En aqueix breu viatge, el que més m’ha cridat l’atenció é…