EL 15-M I ESQUERRA UNIDA

En realitat, parlar del 15-M i d’EU és tant com parlar d’aquest moviment social i de les seues relacions amb l’esquerra parlamentària i extraparlamentària. És, aquest, un tema certament delicat. No cap dubte que alguns líders d’organitzacions minoritàries han trobat ací una audiència de la que manquen a casa pròpia; també és cert que alguns d’ells s’han deixat i es deixen la pell. Tanmateix, caldria no confondre's ni confondre. El 15-M és, i hauria de continuar sent, una plataforma plural no identificada ni monopolitzada per cap organització concreta. Ací es troba, per a mi, la seua clau i la seua aportació. El 15-M, en essència, té vocació de superar, precisament, els estrets canals de participació política que imposen els partits organitzats, en els quals la jerarquia i la disciplina plana per damunt de les bases i els quals, al capdavall, han hagut de plegar-se a les imposicions del poder financer i a una situació econòmica certament complicada.

Cal animar, doncs, els més actius del 15-M, a aprofundir en la seua identitat oberta, crítica amb els actuals canals de participació i, sobretot, aglutinadora de sensibilitats diferents que, totes plegades, haurien d’inventar i proposar noves maneres de fer política, lluny de dogmes i sectarismes. El repte està en que tot això caldrà amerar-ho i ‘organitzar-ho’ (maleïda i indefugible paraula).

Comentaris

Joan Cogollos Fons ha dit…
Jesús tu em coneixes i saps que a mi no m'agrada el poder.Que si estic en EUPV és per les seues idees.Jo he lluitat ,lluite i lluitaré per tota persona que sofreix l'opressió d'altra. Tampoc m'agrada el protagonisme. Ara fa una hora que he vingut d'atendre a persones afectades per les hipoteques, ahir també, demà a les nou del matí estaré a l'ajuntament per anar a manifestar-me als jutjats.
El que la premsa diguera que Nahuel era del 15 i fóra també d'EU és una realitat i per a mi és una cosa sense importància, el més important és la participació.Per què en la manifestació del camp de golf i els bous van assistir més persones. No coneixen el sofriment dels desnonats ? Jo he fet que els afectats parlaren a les assemblees.Per què els senegalesos ja no vénen a les assemblees? Hem fet alguna concentració o manifestació per defensar-los davant de la persecució de la policia.Em ve el record d'aquells universitaris de la dècada dels 60 que anaven a les manifestacions i a les assemblees de la universitat, que eren molt revolucionaris de boca però no eren coherents en les accions. On estan ara? No estan ara ben col.locats dient que mal està tot, però quedant-se a casa.
A mi no m'agradaria que passara el mateix al 15M.
Comparteixc amb tu que la qüestió dels desnonaments és més important que no la de la marjal. Però la relació dels partits amb els moviments socials, i a l'inrevés, és molt delicada i sensible. Com saps, em preocupa el balafiament d'energies per picabaralles entre el món progressista i veig amb bons ulls qualsevol intent d'acció conjunta, la qual cosa implica unes dosis elevades de generositat i amplitud de mires.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT