LA PLAÇA MAJOR I LA POLÍTICA


Fa uns dies, vaig tenir un col·loqui amable amb els companys del 15-M, els quals acostumem a nomenar aquesta plaça, a més dels Indignats, ‘antiga plaça de l’Ajuntament’. Potser això es faça per mimetisme amb València, o bé pel vell costum d’identificar una via per algun dels seus edificis o serveis emblemàtics (carrer del Forn, de l’Hospital, plaça de l’Església...)

Certament, la Plaça Major és la primera i més important de la població, però amb el temps hi ha altres places que han vingut complementant les seus funcions: sobretot les mercantils. Així, la plaça dels Colomets, del Rei en Jaume o del Segó, va ser durant un temps lloc per a la mercaderia de cereals i durant uns anys seu de la Fira. El primitiu Passeig va ser mercat de fruites o ‘Prado del sud’, el qual es va traslladar a l’actual plaça del Prado. Cada plaça té una funció, sovint lligada a instal·lacions que la creen o la reforcen.

La nostra Plaça Major, com totes, té una multiplicitat de cares que es podrien rastrejar al llarg de la història. Tanmateix, potser la més definitòria siga la funció política, de representació i govern de la ciutat. Especialment reforçada quan a les darreries del segle XVIII es va construir una nova casa consistorial i, encara més, quan el duc va perdre el seu poder jurisdiccional, allà pel 1811. Precisament per això ha tingut noms tan significatius com ‘de la Constitució’, ‘de la República’, ‘de Fernando VIÍ’ o ‘del Caudillo’. A més a més, cal no oblidar que en ella es celebraven els antics consells o juntes generals de la ciutat, ço és, una ampla reunió dels veïns per decidir sobre aquells temes més trascendents per a la vila, els quals requerien un ample consens.

Avui, els indignats (i altres col·lectius) han recuperat, a peu d’obra, la plaça com a centre de vida política. Certament, ha estat d’una forma gairebé espontània. No tenen, ara com ara, uns canals de legitimació representativa com sí en té la corporació municipal. Tanmateix, no estaria mal que els representants municipals vegen la manera de positivar aquesta energia i afany participatius i de democràcia directa. El contrari, seria desaprofitar la tan predicada ‘participació ciutadana’. De la funció religiosa, potser en parlem un altre dia.


Foto de dalt: Juantxo Ribes. Foto de baix: http://acampadagandia.blogspot.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD