MANUEL SANCHIS GUARNER I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS: UN RECORD BEN MERESCUT


   Sanchis Guarner i Estellés tenen totes les butlletes per esdevenir el que ja són en bona mida: una mena de pares de la pàtria. Ho són entre la minoria nacionalista; però el reeximent veritable seria un reconeixement general i generós, com va ser llur vida.

  La simbiosi entre pobles, persones i símbols és certament indefugible: necessitem referents, models, persones a les que admirar i imitar. A Sanchis Guarner no el vaig conéixer personalment, si bé el veia a la facultat, ben elegant, quan era catedràtic de francés (cert, de francés!). A Estellés sí el vaig conéixer perquè venia molt per Gandia amb motiu dels premis literaris, dels quals va ser jurat durant alguns anys. Fins i tot el vaig portar més d'una vegada, a ell i la seua dona, en el meu vell Renault 4, cap a la platja de Gandia.

  Li agradava molt contar històries d’aquelles d’hospitals i monges, i d’un piu que s’empinava. Era un xerraire impenitent, juganer, i estava encisat amb la simpatia de Pepa Frau, aleshores regidora de cultura. 

  Allò cert, però, és que sortosament comptem amb intel·lectuals i persones de gran talla i ens en podem sentir cofois. La integritat de Guarner i l’autenticitat d’Estellés són commovedores i retre’ls homenatge és el millor que poden fer per honrar la seua memòria i per fer-nos un favor a nosaltres mateixos, rellegint-los i emulant-los.


Fotos: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1392 i 
http://www.escriptors.cat/autors/sanchisguarnerm/pagina.php?id_sec=3301

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD