NOU D’OCTUBRE, O EL VALENCIANISME ACCIDENTAT

  Quin valencianisme? el dels fallers, el del PP, el de l’extinta i agonitzant Unió Valenciana, el d’una minoria minoritària del PSOE, el del Bloc Nacionalista, l’immers en el projecte de Països Catalans...?

  Entre tots, em sembla, l’hem errada. No hem arribat a un consens mínim en qüestió de país. No tenim un himne o una bandera que ens represente a tots i ens tirem en cara, els uns al altres, l’espanyolisme o el catalanisme. En tot cas, la culpa dels nostres mals, que en són uns quants, la tenen sempre els altres: els d’enfront o bé els forasters i membres d’alguna altra nació imperialista. En podem estar tranquils que ningú de nosaltres no té cap responsabilitat.  Sembla, al capdavall, que som una nació impotent, fragmentada i, en tot cas, inclosa en una altra.
  Crec que les persones i els pobles som una combinació de molts factors. El social i l’ideològic en són dos. El nacional n’és un altre que per a mi té, o hauria de tenir, una particularitat: que engloba tota la gent que habita i comparteix un territori i una identitat comuna.
  Entre nosaltres, tanmateix, sembla que hi ha un nacionalisme majoritari que és l’espanyol. Jo he sentit dir a algun nacionalista valencià que es conformaria (fins i tot n’estaria cofoi) què un 20% de la població votara formacions d’obediència valenciana. Tot i ser aquesta una fita que a alguns els pot semblar ambiciosa, em fa la feta que no és la correcta: en bona lògica, un nacionalista hauria d’aspirar a representar tot el seu país, ço és, posar per davant els interessos globals i territorials (per davant d’altres factors i variables). Tanmateix, en aquest país, ni tan sols els més nacionalistes creuen en aquesta premissa. El nacionalisme ‘silenciós’, l’espanyol, és el que guanya la partida, adobat amb alguna proclama ocasional de valenciania ofrenadora.
  Si més no, el nou d’octubre sí serveix per fer una miqueta de folklore, per celebrar algun sopar i per donar peu a una bona falla. Que no està  bé així?


Foto: wikipedia (València, 2005)

Comentaris

Juli Capilla ha dit…
Efectivament, Jesús, el nacionalisme espanyol és el que triomfa. Trobe, però, que, pel que fa a algunes sigles, la cosa està clara. PP, espanyolista vagament regionalista; UV, regionalista espanyolista; CV, espanyolista ultra i valencianista folklòric; PSOE, espanyolista regionalista (amb algun nacionalista despistat); Bloc, nacionalista valencià federalista; ERC, PSAN, etc., nacionalista catalanista antiespanyolista... Més o menys, vaja. Els socialistes van renunciar fa temps a tot: símbil, bandera, nom de la llengua i del país... Al valencianisme fusterià. Els socialistes van vendre el País Valencià (sens perdó).
Efectivament, Juli, són certes les matisacions que fas. Hi hauria tant que dir i intentar esclarir...! Tanmateix, el curiós del cas és que molts estan convençuts que són bons valencians 'a la seua manera' i no hem trobat un mínim denominador comú. Potser, al capdavall, no es pot deslligar el nacionalisme de les ideologies o dels interessos socials i polítics. El nacionalisme dominant, sovint, esdevé una tapadora per amagar coses o per hegemonitzar la societat des d'un punt de partida o d'interés...

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT