PENSAR LA COMARCA

A les vistes què la subjectivitat del post anterior podia ser 'prescindible' us pose un tema més actual: l'aparició de la La revista de la Safor, Núm. 3 (2011), dirigida per Enric Ferrer Solivares i editada pel CEIC Alfons el Vell.


Ací sí hi ha matèria: no precisament per al relax, sinó més aviat per al pensament i l'acció. No per a l'actuació sense reflexió (que sembla que és el que s'ha fet, de forma predominant, durant una dècada llarga). La Safor, de fet, és un laboratori excel·lent perquè tenim sentiments d’estima, gent i ments proactives. Un bona colla de caps pensants, d'aquells que en podríem dir 'privilegiats', s’han aplegat en aquest número d’una revista que busca rascar en el passat per aconseguir noves i amples perspectives per al futur (més o menys, 'sic').
  És evident que estem en una cruïlla que pot esdevenir un carreró sense eixida o bé, pel contrari, una oportunitat per dissenyar un futur -de la nostra realitat urbana i comarcal- sense patir febres encegadores. Els autors d’aquest lliurament de Revista de la Safor ens en donen una bona mostra. Només en parlaré d’alguns casos.
  Jaume Castillo, per exemple, ens obre una nova perspectiva per mirar l’etapa fundacional de Gandia en la qual els Borja no s’entenen (què compren?) si no és des del mateix caràcter de la vila gandiana, fundada per Jaume I, mimada per Jaume II i feta un nucli cortesà i centre polític per Pere de Ribargorça i pel seu fill Alfons el Vell, fundador del ducat.
  Alberto Peñín ens introdueix en un debat que hauria de continuar i enriquir-se sobre el present i el futur urbanístic de la comarca i, més concretament, del seu centre: la conurbació que ell nomena el corredor de Sotaia, entre Gandia i Oliva. Una sola ciutat, funcionalment, que mereix una coordinació entre els 11 municipis que la conformen. Tot un repte que s’escau plantejar i resoldre, com ell remarca, tot prioritzant els transports i la mobilitat al temps que es revaloritzen els espais naturals.
  Rafael Delgado ens ajuda a fer el viatge entre el retrat que Vicent Fontavella feia en la seua obra impagable (La Huerta de Gandia -1952-) i la Safor actual. Pel mig, no solament ha degenerat l’antic verger sinó que ha desaparegut gairebé el mateix llaurador mil·lenari, fagocitat per unes noves generacions i unes estructures –sobretot comercials- que han fet de la nostra agricultura un anacronisme. L’horta ha mort: definitivament?
  El corredor mediterrani, tan en boga, el patrimoni dels castells o el document fundacional de la fira de Gandia són alguns dels altres elements del ‘putxero’. Tot plegat, uns continguts davant dels quals tots ens podem sentir implicats: cercles empresarials i econòmics, universitats, polítics, gestors públics, els 'alternatius' i ‘tutti quanti’.

(La imatge és del número 1. L'actual, atenció, és igual però de color blau)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI