PER NO FRENAR... !

  A propòsit del llibre  Noves glòries a Espanya: anticatalanisme i identitat valenciana / Vicent Flor. Catarroja: Afers, 2011.

  Francament va ser agradable. Un debat, al Casal Jaume I, amb públic i amb animació; amb ganes de reflexionar i intercanviar experiències i savieses. Amb capteniments oberts per fer autocrítica, si cal; però també amb esperança en el futur, en un esdevenidor més digne per als valencians.

 Aqueixa, si més no, va ser la meua percepció, és clar que subjectiva, de la presentació que l’altre dia es va fer del títol que encapçala aquest text.
 L’autor no em va decebre, francament. Amb el ‘morbo’ afegit d’haver estat blaver en la seua joventut, Vicent va ser en tot moment sincer, clar, seriós en els seus anàlisis i plantejaments. Ens va ajudar a tots a entendre, valorar i sospesar amb més justesa el nostre regionalisme banal i populista que, al capdavall, no és cap excepció escandalosa i única, com podríem haver pensat. Però sí és un plantejament identitari senzill, dicotòmic, fàcil d’entendre i que, indubtablement, ha connectat i encara connecta amb l’inconscient de molts valencians.

  El repàs sistemàtic que en fa en la seua tesi i el seu llibre ens dona l’oportunitat de veure amb perspectiva un tema que ens ha arribat a cansar a molts i que ha produït com a efecte una major i més intensa espanyolitat entre nosaltres.

  Enhorabona, doncs, a l’editor, Vicent Olmos, i a Flor, per mantindre viva la flama i la possibilitat de superar el simplisme (el dels altres i, de vegades també, el nostre) i accedir al coneixement crític. Un coneixement cada vegada més mal valorat al bell mig del folklorisme reviscolat, de l’historicisme banal i de les atrevides afirmacions que es fan des de la supèrbia i la ignorància.


La ‘lectura’ d’Ignasi Mora, certament equilibrada, en Catalanistes i blavers.
Foto: V. Olmos / A Valier. Sopar de l'autor i editor amb amics de Gandia. Tot hòmens!

Comentaris

Un llibre que cal llegir, sí senyor. El del senyor Flor és un cas especial, i esperançador. Té, també, un valor moral afegit, per la "conversió" que ha fet. Tant de bo més d'un secessionista i catalanista moribund seguira el seu exemple.
Però caldria fer autocrítica també, i des de l'esquerra. Hi hagut un sector d'aquesta esquerra que han exacerbat la identitat valenciana fins a assimilar-la quasi per complet a Catalunya, quasi sense deixar marge a cap marge diferencial valencià. I això tampoc no em sembla positiu per al País Valencià. És un debat molt llarg, i complex.
on diu "catalanista moribund" volia dir "anticatalanista moribund"
Crec que tens tota la raó, Juli. Si seguim a Guia i ens considerem, només, la vora desgastada d'una taula, malament anem d'autoestima. D'altra banda, és clar que hi ha molta gent tendencialment espanyola i de dretes, però si nosaltres ens quedem tots sols amb el nostre discurs i les nostres veritats, hi ha alguna cosa que falla.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI