RACONS

  Potser aquest no serà un 'post' massa llegit. No vaig a parlar d'actualitat; ni de temes morbosos o polèmics. Tan sols de racons: racons suggestius, transparents, plàcids, bells, solitaris, tebis. Els hi ha a molts indrets de la ciutat, de la meua ciutat, i de la teua.

  
  Un dels que més estima em mou és el passeig de les Palmeres. Hi és a Benirredrà, tot just darrere de la casa d’Espiritualitat de les Esclaves (Esclavas del Sagrado Corazón de Jesús y de la Beata Rafaela María). Em va saber molt greu que les monges vengueren el seu hort, tan ample i  exuberant, per fer-hi xalets. Encara tinc records de menut, quan hi anava en els festivals i les grans ocasions dels cursos de la meua germana. Em ve al cap una pinada allargassada, sense fi, on sobrava lloc per als jocs i els esports. Amb tot (no n’hi ha mal que per bé no vinga) va nàixer el petit passeig de les Palmeres, que duu des de la intimitat de Benirredrà fins el gran parc del País Valencià, a la vora ponentina de Gandia.
  És un passeig curt però deliciós, ombrívol, acollidor, pausat; arrecerat dels vents i dels sorolls. Ressegueix les palmeres elegants que les monges plantaren ja fa dècades. I deixa entreveure els finestrals del casalici amb flaire decimonònic.
   Benipeixcar ha recuperat el seu batec com a poble en fer-se per a vianants. És tota una pacificació; una 'repersonalització'. Al seu bell mig, el petit templet que aixopluga la font del poble, apegada a l'antic ajuntament, té la seua gràcia: és d’una bellesa lleugera i tendra. Sí, és un racó gairebé perfecte; per ser passejat, en solitari o en companyia. Que la bellesa, si és compartida, esclata amb més força.

Foto: Detall d'una torre del convent de les Esclaves. Zubillaga. Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI