NINGÚ NO PLORA PER LES GARROFES


  Sembla mentida que, en temps de crisi, les garrofes estiguen per terra. Ningú no les plega. Ni tan sols el vell i resistent llaurador jubilat que, cansat i desenganyat, les deixa allà, al bell mig del camí, o a l’ombra del mateix garrofer, adobant, això sí, una terra que acull la pluja tardoral.

  Què més puc dir? En sé ben poc: però quan vaig per la muntanya i pels camins del secà, veig i xafe, meravellat i impotent, unes garrofes precioses i alimentícies que ningú no arreplega. Jo també tinc tres garrofers, al Borró, a Ròtova, i abans un pastor em demanava permís per plegar-les. Ja fa anys que no és així i es perden, irremeiablement. El comerciant de pinsos que n’hi havia a Palma ja no en compra. S’ha fartat del monopoli d’unes poques companyies. El comerciant de Dénia a qui les he portades, en dues ocasions, ‘encara no tenia preu’. Què en farem de les garrofes?

Comentaris

... ha dit…
Una entrada romàntica, molt expressiva de la nostra realitat rural, m'ha agradat molt. Gràcies Jesús, vaig acompanyan-te!
Un abraç
xavi r
Gràcies per la complicitat. Qui sap si prompte tornarem a plegar garrofes?
Més que romàntica, a mi em sembla una crítica al balafiament de la societat en què vivim. Hi ha riquesa, però els mecanismes d'especulació fan que no semblen productives. És una llàstima, i un error molt greu.
Quan jo era jovenet anava un mes a la garrofa, a un poble que es diu Pedralba. Tot un mes plegant tan enigmàtic i rendible fruit. Repetisc: no és nostàlgia. És indignació.
Deu haver alguna solució. Si ens hi posarem, la trobaríem, supose. Però les intermediacions i els monopolis ho fan de vegades difícil, si no impossible. Perquè les garrofes no són bones per a les granges que, en canvi, consumeixen tones i tones de pinsos? Francament no ho sé en profunditat, però imagine que les multinacionals dels pinsos tenen també els grangers pillats.
Total, que dia a dia ens anem indignant més i més.
ideamon ha dit…
Aquesta ressenya l'he trobada buscant al Web, tinc un cunyat que es enginyer industrial i em va comentar no fa molt que havia estat a una fabrica per València on, amb les garrofes fabricaven un espessant alimentari molt valorat i li va donar la impressió que en aquesta fàbrica estaven muntats en el "Duro" per la quantitat d'inversions que estaven fent. Pense que tot està en anar una mica endavant i veure com traguem profit al que tenim.

"La goma garrofín se encuentra en las semillas del algarrobo (Ceratonia siliqua), árbol ampliamente distribuído en los paises de la cuenca del mediterráneo. Es un polisacárido muy complejo, capaz de producir soluciones sumamente viscosas y se emplea fundamentalmente como estabilizante de suspensiones en refrescos, sopas y salsas. Es la substancia de este tipo más resistente a los ácidos. También se utiliza como estabilizante en repostería, galletas, panes especiales, mermeladas y conservas vegetales, nata montada o para montar y otros usos. Se emplea mezclado con otros polisacáridos para modular sus propiedades gelificantes. En particular, confiere elasticidad a los geles formados por el agar y por los carragenanos, que si no serían usualmente demasiado quebradizos, en especial los primeros.
No se conoce ningún efecto de la ingestión de esta substancia que sea perjudicial para la salud."
En efecte, la clau sembla trobar-se, gairebé sempre, en la transformació i la distribució. Qui té aquestes habilitats o capacitats els el que s'enduu el gat a l'aigua. El problema és que fa la impressió que els qui poden se n'aprofiten de la seua situació predominant i el productor o arreplegador de les garrofes no trau massa o ben poc rasquit.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

FRANCESC PONS MONCHO, EL PREVERE AMIC DEL PATRIMONI

ARRÒS ESCUDELLAT