LA HISTÒRIA AMAGADA

  La gran temptació, en acostar-se a la història, és manipular-la i capgirar-la a gust del consumidor. Els poderosos ens han construït una història plena de fills il·lustres i de grans batalles. Una història indefugiblement conduïda per unes elits que s'eleven per sobre de les masses. Els nacionalismes ens han parlat del milenarisme de nacions que són ben joves. Potser seria també temptador afirmar que els del 15 M ja hi eren presents a les Germanies.

   Confie, tanmateix, que no siga balder acostar-se a la història per conéixer, per explorar, per aprendre dels errors, per experimentar, això sí, que hi ha molta gent que ha lluitat, a través dels segles, per una humanitat i una societat millors. Persones anònimes, inconegudes i callades o silenciades. Que potser han comés errors; però a les quals ens acostem, recuperant anhels i memòries. Des de la humilitat, des del reconeixement i l'admiració, des de la complicitat dels hereus. També des de l'esperit crític, si cal, i des de la voluntat d'inventar i projectar-nos cap al futur. Perquè el futur, certament no està escrit i és una plana en blanc en la que tots, en democràcia, hauríem de tenir la capacitat d'escriure.


Enllaç amb la web del 15-M Safor-Valldigna: http://acampadagandia.blogspot.com/

Comentaris

Llevant Ensemble ha dit…
Un tema ben interessant, que com estudiosos de la música ens interessa, la música sempre ha sigut utilitzada com a mecanisme de propaganda, des de sempre. En documentació escrita tenim a partir del segle XVII exemples meravellosos. Hui en dia, són important actes com el que anuncies. S'ha de conèixer el passat des d'un perspectiva crítica. Valga un exemple musical: molts s'omplin la boca sobre les bandes, amb raó, però pocs saben que aquestes surten de la desfeta de les institucions musicals en el canvi de l'Edat Moderna a la Contemporània, i el pas dels músics assalariats a l'amateurisme per falta de feina. Moments i fets que marcaran l'evolució posterior de la música a terra nostra. La situació actual és semblant! Com bé dieu els historiadors, "la història és l'espill del present i la mestra del futur", a veure si aprofitem el seu mestratge.
Jo pensava que les bandes de música derivaven de les comparses musicals que portaven els regiments militars o els milicians nacionals i els voluntaris reialistes en el segle XIX. Així em sembla que ho explicava Oscar Creus en un article publicat a la revista Espai Obert. Però el que digueu lliga bé, per posar un cas, amb el fet que antigament, al segle XVIII, era la capella musical de la Seu la que actuava o amenitzava les festes de Gandia, mentre que al XIX ja era una banda de música, plaçada al balcó de l'Ajuntament. En tot cas, gràcies per un comentari tan assenyat i encoratjador.
Llevant Ensemble ha dit…
Les cobles de ministrers, històricament, actuaven als balcons dels ajuntaments com a representació heràldica del poder abans de les crides. Posteriorment aquestes agrupacions passaren d'anomenar-se cobles de ministrers a bandes, com anteriorment (s.XV-XVI) havien passat de joglars a ministrers. Oscar repeteix el que va publicar ja fa anys Vicent Galbis. Si un es fixa en la documentació del XVIII i de primeries del XIX, són les cobles de ministrers, en algunes ciutat assalariats municipals, i els membres de les capelles eclesiàstiques, qui posen la música a les processons i festes. I són aquesta mateixa gent la que continuarà, ja fora de les institucions, actuant en aquestes festivitats "a percaços", fins passar totalment amb el temps a l'àmbit amateur. Hi ha en el canvi de règim també un canvi "estilístic" cap els instruments i la música militar -per influència de les tropes napoleòniques- però la gent era la mateixa. Amb els moviments associacionistes posteriors naixeran les Societats Musicals, sent les bandes un fenomen més antic. Sobre les bandes s'ha escrit molt i bé, però també molt i mal.
Salutacions
Com són les coses. Comencem parlant de lluita per la democràcia i acabem fent un concert al balcó de l'Ajuntament. Ja em direu qui parla tant bé de l'origen de les bandes de música... Potser, aleshores, seria qüestionable la teoria de J.J. Coll de què el tio de la Porra venia del tambor de la Milícia Nacional? De la música en la fira de Gandia deia alguna coseta en
http://imabgandia.es/public/upload/textos-interes/d42jes45mgjpiijvhohyn0eq20111011122329.pdf.

Salut i música!
Llevant Ensemble ha dit…
Soc Josep Antoni Alberola qui ha escrit els comentaris anteriors. No conec bé el cas de Gandia, però puc fer alguna hipòtesi sobre el Tio de la Porra, que segurament serà errònia. Des de l'Edat Mitjana, primer de forma confusa i després de forma ben clara, es diferencien dos tipus d'agrupacions que actuen representant la ciutat, la cobla de ministrers i els "trompeters i tabalers". Les funcions que realitzen són diferents. No totes les ciutats tenien dues agrupacions de músics assalariats -com el cas de València i Xàtiva- essent contractats grups locals o forans per a les festivitats. Com he dit abans, no tinc constància del cas de Gandia, i desconec si hi havia un grup (normalment 2 trompeters i un tabaler) assalariat a Gandia. Després de revisar el llibre de F. Garcia Oliver, diria que no, i caldria veure els comptes per vore si hi ha pagaments eventuals. Per tant, si per a fer la crida del començament de la Fira es llogava un grup, molt probablement de fora de Gandia, cabria la possibilitat que amb aquests hi haguera algun personatge estrafolari (el Tio de la Porra seria el tabaler?), i com era costum contractar durant anys el mateix grup, aquest "Tio de la Porra" acabés fent-se famós a la ciutat i amb el temps esperat en aquesta crida, i després escarnit per altres al llarg del temps. També crec que el seu origen poguera ser algun tipus de mofa a les tropes de Napoleó o a les Milícies Nacionals.
Salutacions.
Xè, Josep Antoni, haurem de quedar algun dia a fer-nos un café i xerrar del tio de la porra, del bé i del mal. Si passes algun dia per l'arxiu et convide.

Em sembla que els trompetes eren una mena de pregoners, però, en efecte, es podria resseguir la seua pista a través dels comptes...
Llevant Ensemble ha dit…
Del tio de la Porra no sé si puc dir més del que ja he dit, del bé i dem mal, ja posats parlem del bé, del mal que parlen altres.
No solc estar per Gandia els dies laborables, i els dissabtes no se si esteu per l'arxiu. De totes formes si passe per allí et faré una visita.
I sí, "els" trompetes eren pregoners -en origen "correus"- feina que amb el temps passarà als verguers, raó per la qual desaparegué el càrrec de trompeta cap allà el segle XV-XVI, sinó m'enganye, no ho sé cert. I els "trompeters i timbalers" eren altra cosa.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD