VISIBILITAT I INVISIBILITAT VALENCIANA

 Sembla que la perplexitat i el desconcert són estats d’ànim prou estesos que haurem de superar. O emigrar. Tanmateix, estava clar que el socialisme es troba en hores baixes. Hi ha, però, com sempre, rajos d’esperança, si bé més febles del que molts voldríem. Per una anàlisi de les eleccions, em quede amb l’agudesa i la sensibilitat de l’amic Xavier Aliaga. Afortunadament (i, malauradament, a les costes del socialisme temperat), el pluralisme polític valencià trau el cap d’una manera múltiple. Per un costat sura el nacionalisme progressista de Compromís, però per l’altre hi ha la versió esquerrana de tradició més obrerista. A ambdues alternatives, de forma potser sorprenent, els senta millor la independència mútua que no el "totum revolutum" i la malfiança. Les sumes polítiques no són mai matemàtiques. 

   Però encara hi ha la sorpresa relativa del partit de Rosa Díez. Relativa perquè si es tracta de ser centralistes i espanyolistes, els valencians ho som a bastament. El més curiós del cas és que des de Madrid això de Compromís no acaba de quadrar amb els seus esquemes. Si es tracta de dir 'Equo' encara ho entendran, però Compromís? nacionalistes valencians? Això faltava! Esperem que el Joan Baldoví puga fer-se entendre i siga una veu profitosa.

   L'altra part de la batalla política estarà al carrer. Els polítics, malgrat ser conservadors, haurien d'escoltar-lo, tenir sentit comú i no parlar únicament amb el llenguatge de les porres policials. Si és així, la cosa es posarà lletja i de la indignació es passarà a l'exasperació.

Comentaris

Juli Capilla ha dit…
Bona anàlisi, Jesús. Molt bona anàlisi. La pluralitat, malgrat la majoria absoluta del PP, sempre és una esperança...
De vegades, els anàlisis són en bona mida sensacions adobades en il·lusions. M'ha agradat el que ha dit Andrés Boix a El País d'avui: les tres esquerres valencianes s'hauran d'anar renovant i especialitzant en una mena de competició creativa per acabar conjuntant una alternativa (?) .

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD