Ara sí, va de Nadal. Perquè, certament, sense la calor, l'amor, la companyia, la innocència i tantes altres virtuts i sensacions malament podríem sobreviure.
Al Real de Gandia he viscut el meu concert de Nadal d'enguany: veus infantils, nadales, felicitacions, obsequis... tot el tòpic que es vullga però oxígen, al capdavall, per continuar vivint, confiant, fruint.
A més a més, els músics (i la meua Núria en particular) es mereixen una felicitació especial per encantar-nos i regalar-nos amb els sons, els ritmes i les lletres que ens acompanyen i entendreixen les nostres vides.
Fantasies animades, polques d'Strauss o fins i tot un evocador 'New York, New York' són un dolç imprescindible, que potser puga fartar alguns però que a mi, petit i insignificant humà, em permet seguir somiant i confiant, malgrat tot.
Us deixe dues versions de la 'Marxa Radetzky', de Johan Strauss
Bon Nadal i una abraçada !
(versió aristocràtica)
http://www.youtube.com/watch?v=SoCP4tA1x_8&feature=related
(cobla)
Foto: Unió Musical del Real de Gandia
http://www.superdeporte.es/valencia/2010/01/18/banda-unio-musical-real-gandia-amenizo-duelo/84310.html
0 comentaris:
Publica un comentari