DE FOTOS I D'HISTÒRIA DE LA MÚSICA

   Certament, el Josep Antoni Alberola, de Llevant Ensemble, en sap molt de música. Si més no, pel que he vist,  sap molt de l'evolució de les arts musicals i del seu context social i polític. L'altre dia, sense anar més lluny, em va donar tota una lliçó sobre l'evolució dels músics a nivell local. Ell ho ha estudiat en detall a la Xàtiva del segle XVII. Però el que m'admira és la facilitat i encert amb què connecta amb els corrents ideològics i polítics.

  Així, sobre l'origen de les bandes de música, no és prou dir que venen de les bandes militars. Caldria entrar, com fa ell, en la crisi de l'antic règim i el declivi dels músics que depenien dels consells municipals, bàsicament trompetes i ministrers. També cal associar l'origen de les bandes amb els moviments revolucionaris liberals. Així, no resulta estrany que a Gandia, el 1869 (després de la revolució Gloriosa de setembre de 1868) siga el primer any en què la ciutat subvenciona una banda i així també resulta intel·ligible que, precisament l'any 1873, amb la I República, l'Ajuntament es llance a comprar uniformes i instruments musicals per una banda que esdevenia municipal.

   Per acabar us adjunte unes fotos que va fer Santiago Mollà sobre l'exposició que està i estarà a l'Escola Universitària de Gandia de la UPV al Grau (fins el 9 de gener): El 15 M: una altra mirada. Tot i que les reproduccions són menudes (els mitjans del 15 M són limitats i voluntaristes) tenen el seu interés. Entre altres coses per la diversitat de les procedències i de les mirades. Tota una mostra, també, de la internacionalitat del moviment i la possibilitat de compartir sentiments semblants i germans des de llocs ben distants. 






Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
Gràcies, Jesús.
Si alguna cosa he aprés de dedicar-me a la recerca musicològica és que no hi ha res com compartir amb gent que sent passió per la investigació, jo l'altre dia també vaig dependre coses que desconeixia.
Els estudis històrics sobre la música a La Safor són més bé escassos. Sabem ben poc. I això que gran quantitat de documentació que en fa referència la va publicar Ferran Garcia Oliver. Per tant, molta feina d'arxiu ja està a l'abast de qualsevol. Açò en pocs anys canviarà, segur. Hi ha gent ben formada i estudiants que capgiraran la situació. Hi han multitud de vessants que estudiar, inclòs aprofundir en allò que sembla que en sabem prou, com, per exemple, del Cançoner de Gandia o de la Visitatio. I hi han temes a desenvolupar que per ara només són notícies breus, com per exemple que el primer músic occidental que es va establir a Nueva Orleans i que va ser mestre de capella de la catedral d'aquella ciutat era de la comarca.
La música, d'una forma o altra, sempre ha estat entre nosaltres configurant part del paisatge sonor dels nostres pobles, i per tant susceptible d'ésser estudiada.
Moltes gràcies.
Josep Antoni Alberola
En bona mida el futur de la investigació depen de l'amplitud de mires, dels mètodes i de les preguntes que es facen les noves generacions (i els resistents); i de l'acollida que troben en la societat, molt sovint distant i silenciosa. Veig que tens moltes idees. Veig també que, fins ara, les aproximacions -a Gandia- han estat bastant més superficials del que pensava. Certament, hi ha fonts per explorar encara.
Salut i música !

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD