POLICIA, HISTÒRIA I PRESENT






  La policia és un concepte i un fet ple de contradiccions. Per als il·lustrats, venia a ser una mena de cura i atenció de la cosa pública. D'ací ve la pràctica decimonònica de la 'policia urbana' (actual urbanisme) i la policia rural.

  D'altra banda, la implantació d'un cos de policia va sentar molt mal a l'Església de l'Antic Règim i l'exèrcit perquè els restava poder i competències en l'àmbit de la informació i la repressió. Alguns diuen que la implantació de la guàrdia civil a Espanya va evitar la implantació de xarxes mafioses i d'un estat paral·lel arran de les xarxes caciquils. Era 'bona', doncs, la policia, de bon antuvi?

 Amb el temps, el concepte i la vivència de la policia ha anat derivant cap a la repressió des de l'estat (i ara, també, des d'algunes autonomies); també han evolucionat en positiu en els darrers decennis de democràcia, fins al punt que la creació de places de policia són de les menys qüestionades en el temps actual de crisi. Cap on derivarà en el futur la seua funció? Vers la defensa dels drets i la seguretat dels ciutadans o cap al paper de 'gossos' dels poders establerts?


   Pel que fa el passat, cap dir que els arxius policials constitueixen una de les fonts més precioses per accedir a la història social i política del món contemporani. Tanmateix, la policia com tal és un objecte d’estudi opac: per la tradició de secretisme i pel caire marcadament ideològic de bona part dels estudis, fets i publicats pels mateixos policies en un procés endogàmic i corporatiu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD