Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2012

SAFORÍSSIMS, VICENT USÓ I LA HISTÒRIA

Imatge
Aquest matí han tingut lloc una mena de converses al voltant de la novel·la negra, coordinades per Gregori Royo i amb la partipació de Joan Pla i Vicent Usó. L'auditori era predominantment d'escriptors -saforíssims- i el debat  que he escoltat ha anat un poc en la línia d'un diàleg fruitós entre literatura, societat i país. Tanmateix, a causa del gremi a què pertany i potser amb una certa hipersensibilitat, el que m'ha cridat l'atenció han estat uns comentaris de Vicent Usó sobre el fet que la història -o els historiadors- no fan o no generen reflexió. Per a tal menester està la literatura.
   Francament, l'afirmació m'ha caigut com una trepitjada al peu, si bé sé, és clar, que no hi havia malícia. En primer lloc, crec, caldria posar sobre la taula el fet que la història intenta radiografiar la societat a través del temps i, en bona mida, és això mateix, la realitat que supera la ficció, allò que inspira sovint els lletraferits. 
  És evident que si acudim …

UNIÓ FRONT A LA DIVISIÓ

Imatge
No cal ser massa llest per veure que una de les tàctiques dels poders establerts és la de dividir-nos. Funcionaris i treballadors del sector privat; treballadors veterans (que perden complements) i joves treballadors; fixes i interins. No hauríem de caure en la trampa sinó demanar entre tots que es faça justícia amb els qui han fet il·legalitats i immoralitats amb conseqüències de tots conegudes; amb els banquers corruptes i els especuladors que condemnen a l'empobriment a l'economia productiva... cosa difícil perquè de vegades són els mateixos que ens governen o els condicionen. En tot cas, no podem continuar plorant i queixant-nos que no ens queda societat civil ni consciència cívica. Haurem de reconquerir la democràcia amb esforç; perquè ningú no l'ha regalada mai. El privilegiat sempre tendirà a prostituir-la.
Foto: Manifestació a Islàndia.
http://teatrevesadespertar.wordpress.com/2011/05/16/espana-15-de-mayo-multitudinaria-manifestacion-por-la-democracia

CENTENARIS I PERSONATGES: ALFONS EL VELL

Imatge
Una vegada més, la història (o si més no, la seua versió propagandística i amb projecció social) sembla construir-se a colp de centenaris i de grans figures. Segons els diccionaris, personatge és aquella persona que ocupa una certa situació important, per jerarquia o per fama. En aquest sentit, és evident que el primer duc de Gandia, Alfons d’Aragó i Foix, ho era. Per jerarquia (net de rei i gran senyor a la Corona d’Aragó i a Castella) i per fama. Fins i tot va arribar a ser candidat a la successió de la corona, el 1412, any en què va faltar. 
  Tanmateix, per omissió, per el·lipsi i per contrast, els grans personatges ens porten irremeiablement als petits, als nihil habentes, als rodamóns, els marginats i defugits. També als mitjans, als menestrals, mercaders, notaris i ciutadans que, ai!, aspiraven a enlairar-se mitjançant els diners, la cultura i la milícia. Els 'grans' són els models, el paradigma, els triomfadors. Les seus virtuts seran exalçades, propagades i fins i tot …

TRANSITAR MUNTANYES, TRESCAR LA TRANSICIÓ

Imatge
Caminar, pujar i baixar, parar i contemplar, xerrar relaxadament, amigablement, sentir l’aire, són algunes d’aquelles coses que fas quan t’acostes cap als núvols i el cel, quan fas una mena de vol terrestre i t’enlaires cap als cims més propers o més llunyans; als més civilitzats i acompanyats o a aquells més verges i salvatges.
  Sóc un humil transitador de muntanyes, ni de lluny tan professional, metòdic i cronístic com ara els companys de A un tir de pedra. En les fotos d’Ausiàs s’hi veu l’ambient alhora boirós i assolellat que vam viure dissabte, amb l’amic Vicent Cremades, pujant a la Safor. He volgut posar-vos no els retrats de l’horta de Gandia sinó les del nostre ‘rerepaís’. A un costat, la planura de Marxuquera, Ròtova i Alfauir. Al darrere, les serralades bètiques de les comarques centrals valencianes amb la Serrella i l’Aitana al fons. Tot just a l'esquena de la Safor, l'Orxa.
   Amb Vicent vam tenir ocasió de xerrar també d’una altra ‘transició’, la que vam viure …

POLÍTICS QUE ES GUANYEN EL JORNAL

Imatge
Sé que ningú no té, o hauria de tenir, el monopoli de santificar i dimonitzar. Tot i així, o per això mateix, una de les tàctiques dels nous moviments socials hauria de ser la de la d’identificar nous models, crear un nou santoral i assenyalar els mals o els dimonis que rosseguen i corquen la nostra societat.

Per començar en pla positiu, jo posaria un altaret a l’alcalde de Miramar, Asensio Llorca Bertó: ‘Sensiet’ per als més vells. Té alguns defectes, que conec: potser, a vegades, l’hipercontrol. Però entre ells no està la irresponsabilitat o l’afany de ser un gran alcalde, d’un gran poble, a les costes del que siga.
En els temps que corren ha demostrat ser un bon responsable dels afers públics. Ens ha fet veure que una maquinària municipal pot funcionar com un rellotge; que és possible millorar l’urbanisme i l’estètica d’un poble pas a pas, detall a detall. Des dels plans més genèrics als microespais que fan un poble bell i amb encís. Ha demostrat que es pot fer per la cultura, pels l…

DESMEMÒRIA

Imatge
CAP A LES MÉS ALTES COTES DE LA MISÈRIA.
La ‘culpa’ és dels prestadors enganyosos, dels prestataris ‘innocents’ o del porc? Què més en dona si ens acarem, directament, amb l’empobriment col·lectiu –podríem pensar-? Tanmateix, una informació escampada des de ‘El País’ ho diu ben clarament: només els sobrecostos d’obres faraòniques (no els costos: els costos no previstos) han estat prou per esfondrar bona part dels comptes públics i són equivalents a les darreres retallades de la Generalitat Valenciana. Això sense comptar les prèvies maniobres especulatives de l’estafa piramidal que patim i que es va destapar sobretot el 2007 amb les hipoteques fem.    Realment anem malament perquè no anem a la solució dels problemes i de les seues causes sinó senzillament a que els de sempre, els de baix, paguem la factura dels plats trencats dels especuladors financers i d’una política impregnada de certs vicis i de no poca corrupció. La pregunta que avui es fa el 99% de la població és ‘perquè jo; perq…

TRES SARAGOSSES

Imatge
Ja fa temps, quan tenia desset anys, vaig anar a Saragossa en autoestop. Viatjava, en realitat, ‘comissionat’ pel grup d’objectors de consciència de València per participar-hi en una reunió de caire ‘estatal’. La santa veritat és que recorde el viatge però no així la reunió. Potser hi vaig arribar tard o no vaig trobar el local exacte. Allò cert és que sí tinc gravada en la memòria la sopa a la que em va convidar el camioner que em portava, en un restaurant de vora carretera, prop de Terol. Allò i el tracte amable i maternal de la cambrera, em van saber a glòria.
   Fa un parell d’anys hi vaig anar amb una missió i un caire diferent. Hi acudia al seu Arxiu Històric Provincial, aquesta vegada comissionat per l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques en relació amb el ja finiquitat ‘Any Borja’ (2010). Anava en companyia de Conxa i vam estatjar un dia suplementari –al nostre compte- per conèixer un poc de la ciutat. Un estatge interessant i agradós, tant des del punt de mira arxivístic…

SOBREN FUNCIONARIS, SOBREN SERVEIS?

Imatge
No m'agradaria que s'entengués aquesta perorata com una defensa corporativa del funcionariat. Realment, l'administració pública necessita reformes profundes en capteniments i mètodes de treball i potser aquest no siga el pitjor moment per fer-ho. Però un dels primers problemes que té la cosa pública és, també, la gestió questionable de molts responsables polítics i dels seus càrrecs de confiança, alguns dels quals són agents dinamitzadors i racionalitzadors però que, en no pocs casos, tenen funcions policials i publicístiques.   Caldria anar a pams, amb tacte, amb decisió de millora, però no amb les formes precipitades amb que estan fent-se ara molts dels canvis on estalvi i desmantellament de vegades es confonen.    Un dels mals del funcionariat rau en la propietat immune de les places però al mateix temps aquesta podria o hauria de ser una virtut: la de la independència de criteris conjunturals o curtplacistes  dels partits que manen a cada moment i que tenen la temptac…