SOBREN FUNCIONARIS, SOBREN SERVEIS?

   No m'agradaria que s'entengués aquesta perorata com una defensa corporativa del funcionariat. Realment, l'administració pública necessita reformes profundes en capteniments i mètodes de treball i potser aquest no siga el pitjor moment per fer-ho. Però un dels primers problemes que té la cosa pública és, també, la gestió questionable de molts responsables polítics i dels seus càrrecs de confiança, alguns dels quals són agents dinamitzadors i racionalitzadors però que, en no pocs casos, tenen funcions policials i publicístiques.
  Caldria anar a pams, amb tacte, amb decisió de millora, però no amb les formes precipitades amb que estan fent-se ara molts dels canvis on estalvi i desmantellament de vegades es confonen.
   Un dels mals del funcionariat rau en la propietat immune de les places però al mateix temps aquesta podria o hauria de ser una virtut: la de la independència de criteris conjunturals o curtplacistes  dels partits que manen a cada moment i que tenen la temptació de tornar al turnisme dels empleats 'entrantes' i 'salientes', propi d'una etapa caciquil.
  Vivim un moment en que la solidaritat social és fonamental si no volem provocar una fractura i una indignació violenta que podria derivar-se de l'exasperació davant la injustícia, l'arbitrarietat de les càrregues de la crisi i el control mundial d'unes poques families financeres. Els poders públics haurien de fer de coixí dels colps i de redistribuïdors de la riquesa.

Comentaris

Josep Antoni Alberola ha dit…
Interessant i encertat. Fa temps vaig llegir el llibre del gran Jürgen Kocka "Historia social i conciencia histórica", és un recull de textos on en un d'ells parla sobre l'origen de la burgesia alemanya i, per extensió, del funcionariat. Fa pensar.
Crec que la visió que es té ací dels funcionaris, i en general de la funció pública, s'arrela ens els orígens i el desenvolupament que ha tingut al selge XX, sobretot durant el franquisme. No sé sobre el tema, però crec que és un tema típic d'història de les mentalitats. Crec que el xip no s'acaba de canviar completament, ni des de dins el funcionariat ni des de fora.
Fa anys, un amic holandès em deia que el somni de tot holandès és desenvolupar al màxim el seu ofici, i em preguntava per nosaltres... resposta: ai! viure sense treballar, com la noblesa tradicional. Poca pedagogia s'ha fet.
Certament, el tema és complicat. Ara, les reformes van conduïdes sobretot per les urgències i no amb massa visió de futur. I així anem.
De tota manera, no crec que la mentalitat predominant siga exactament postfeudal per allò de viure de baldraga. Però potser una part de l'esperit especulatiu connecte amb eix 'idea'. Salut i bon any, malgrat tot !
júlia Planelles ha dit…
aconseguir ser funcionari havia sigut fins fa ben poc el somni de les classes mitjanes. Ser funcionari = salari garantitzat per sempre amb molt poques probabilitats de ser qüestionat. Tot i estar d'acord amb les línies generals de l'article. Crec que el que és del tot injust és la diferència salarial que tenen certs Funcionaris ( Que conten amb plaça pròpia) i les -els que treballen amb les mateixes competències però més hores i a sobre corren risc de ser acomiadats. Mai he entès tampoc perquè des del Servei Públic i des dels mateixos sindicats conten amb Cobertures Sanitàries de Companyies d'Assegurances Privades, ho trobe prou contradictori respecte a la defensa d'allò Públic. Crec que el funcionariat centre-europeu té molt clar que és això del servei Públic, mentre que ací hi ha certs "funcionaris" que actuen com si treballaren per a l'Ancien Règim. Una altra cosa important.... l'esforç per actualitzar les competències i fer una autocritica en veu alta.... Defensaré els SErveis Públics amb Responsabilitat, Coherència i Respecte pels impostos de la ciutadania. júlia
Ser funcionari hauria de comportar una vocació o, si més no, una disponibilitat per al servei públic, amb tot el que això significa.
Certament és contradictori el que dius: funcionaris públics = assegurances privades (si bé no és el meu cas).
Caldria acabar amb la imatge (i part de la realitat) del funcionari paràsit i malfeiner. Però hem de ser tots conscients que els poders fàctics van a per nosaltres perquè van a pels sindicats, que estan arrelats, sobretot a l'administració; i van a pel conjunt del que queda de classe obrera. Si aprofiten la mala fama dels funcionaris i divideixen els treballadors, ja tenen la feina mig feta.

Bon any i ànim, Júlia.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD