TRANSITAR MUNTANYES, TRESCAR LA TRANSICIÓ

   Caminar, pujar i baixar, parar i contemplar, xerrar relaxadament, amigablement, sentir l’aire, són algunes d’aquelles coses que fas quan t’acostes cap als núvols i el cel, quan fas una mena de vol terrestre i t’enlaires cap als cims més propers o més llunyans; als més civilitzats i acompanyats o a aquells més verges i salvatges.

  Sóc un humil transitador de muntanyes, ni de lluny tan professional, metòdic i cronístic com ara els companys de A un tir de pedra. En les fotos d’Ausiàs s’hi veu l’ambient alhora boirós i assolellat que vam viure dissabte, amb l’amic Vicent Cremades, pujant a la Safor. He volgut posar-vos no els retrats de l’horta de Gandia sinó les del nostre ‘rerepaís’. A un costat, la planura de Marxuquera, Ròtova i Alfauir. Al darrere, les serralades bètiques de les comarques centrals valencianes amb la Serrella i l’Aitana al fons. Tot just a l'esquena de la Safor, l'Orxa.

   Amb Vicent vam tenir ocasió de xerrar també d’una altra ‘transició’, la que vam viure des del Franquisme. Es fa necessària una relectura d’aquells anys on el protagonisme de Suárez i l’elit política ha solapat el clima i la vivència real que es sentia entre els col·lectius culturals, als partits més lluitadors, a les mateixes parròquies o a la universitat. Un clima on es coïen nous valors de compromís social que han estat en bona mida oblidats i abandonats pel professionalisme i l’oportunisme de molts polítics o per una natura humana certament contradictòria.
   Afortunadament, per parlar-ne amb coneixement de causa, prompte tindrem a Gandia Manuel Alcaraz, un personatge molt volgut i valorat entre els moviments socials al sud del País Valencià. Un professor de la Universitat d’Alacant amb experiència teòrica i pràctica en la política valenciana. Ja us informarem del dia i de l’hora. Ho organitza el 15 M al teatre del Raval



Fotos: Ausiàs Alonso

Comentaris

Oscar Marti ha dit…
M'ha encantat la teua introducció a l'esperit de caminar per la muntanya, molt encertat, una saludable alternativa a gaudir de la vida, Salutacions
Tenim molts motius per estar cabrejats, però sempre tenim a prop la muntanya, algun racó inexplorat, una florada, un bosquet encisador. D'allà venim i, de cop en quan, tornem.

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD