POLÍTICS QUE ES GUANYEN EL JORNAL

Sé que ningú no té, o hauria de tenir, el monopoli de santificar i dimonitzar. Tot i així, o per això mateix, una de les tàctiques dels nous moviments socials hauria de ser la de la d’identificar nous models, crear un nou santoral i assenyalar els mals o els dimonis que rosseguen i corquen la nostra societat.
 Per començar en pla positiu, jo posaria un altaret a l’alcalde de Miramar, Asensio Llorca Bertó: ‘Sensiet’ per als més vells. Té alguns defectes, que conec: potser, a vegades, l’hipercontrol. Però entre ells no està la irresponsabilitat o l’afany de ser un gran alcalde, d’un gran poble, a les costes del que siga.

   En els temps que corren ha demostrat ser un bon responsable dels afers públics. Ens ha fet veure que una maquinària municipal pot funcionar com un rellotge; que és possible millorar l’urbanisme i l’estètica d’un poble pas a pas, detall a detall. Des dels plans més genèrics als microespais que fan un poble bell i amb encís. Ha demostrat que es pot fer per la cultura, pels llibres, per l’autoconeixement i l’estima col·lectiva. Amb realisme, sense escarafalls, i tot això, sense estirar el braç més que la màniga –sense endeutar el poble-, gran temptació de tots els polítics de tots els colors.

   Enhorabona, doncs, al nostre Asensio. Aquest deuria ser un exemple de representant i gestor públic promocionable. Ben diferent al d’alguns oportunistes o espavilats que, al capdavall, manquen d’ideologia i de principis ètics i que estan en la boca i en la ment de tanta gent. El seny i el trellat haurien de triomfar com a denominador comú. Els afanys de ‘grandeur’ i la inconsistència moral ens poden portar a un país en fallida i descomposició, amb aeroports i parcs temàtics deserts; i sense banca.