Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2012

REDESCOBRIR LA TRANSICIÓ NOSTRADA

Imatge
Fer memòria no és solament un record ni és una cosa passiva. És portar el passat al present i fer-lo treballar per entendre i actuar ara mateix.[1]

[1] Zárraga, José Luis de. ‘Memoria para recuperar el futuro’ (Francisco Pereña publica ‘Incongruencias. Una reflexión autobiográfica’). Público, 19 de febrer de 2012, p. 48.
El cartell és de Santiago Mollà.

MANUEL ALCARAZ: UN LLUITADOR AMABLE I ASSAONAT

Imatge
No tinc encara el plaer de conéixer personalment a Manolo Alcaraz, però l’acte programat per al dia 1 de març, al teatre del Raval de Gandia, en serà una bona ocasió. Fa uns anys vaig llegir el seu Pamflet sobre política valenciana i em va corprendre el fet que pensara i raonara sobre una esquerra que ha perdut bona part de la seua capacitat de seducció sobre el conjunt social. A més a més, explicava amb raons l’èxit de la dreta, cosa que, inexplicablement, resulta inexplicable per a la major part de la gent de l’esquerra (rellegiu, si voleu, però ho he escrit a consciència). Això mateix és una mostra palpable què no ens estem assabentant de la pel·lícula o, si més no, de què estan guanyant-nos la partida. Per golejada.
Manuel ens ha de parlar de la LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA I EL PAÍS VALENCIÀ. Perquè recordar, ara , la transició? Molt possiblement perquè va ser un moment  intens de lluita per la democràcia i ara, quan se’ns buida de contingut, se’ns plantegen moltes preguntes que conne…

ESTHER VIVAS, DES DE SABADELL

Imatge
Esther és tota ella vitalitat i optimisme. Falta que ens fa, en aquests temps. Sílvia i la gent de la comissió de xicotet comerç i consum responsable del 15-M (els indignats o l'acampada Safor-Valldigna, com vullguem) van tenir l'encert i la bona idea de portar-la a Gandia perquè ens fes una de les seues conferències-meetings, certament estimulant. L'assistència va ser massiva, l'ambient positiu i el debat teatral i colorista.
Certament, la virtut de l'Esther no solament és la seua comunicació potent i empàtica, sinó l'intent i la capacitat de fer un discurs global i complex des de posicions alternatives i de lluita front al 'Sistema'.
Tot i això, com és lògic, aquest discurs necessita de maduració en alguns aspectes. A mi em van cridar l'atenció algunes qüestions sobre les quals, em sembla, caldria avançar.
Una d'elles és la crítica al caràcter "quilòmetric" dels productes que consumim. Venen de molt lluny, deia, massa lluny, i maten l&#…

LA FLAMA DE LA LLENGUA, A LA FONT

Imatge
A més de ser un lloc de cabuts, sabuts, volguts i totes aquestes coses, no cap dubte que La Font d’en Carròs és un poble assaonat d’aquells que fan País. Avui, aquest mateix matí, hem fet una agradosa excursió per un terme currull de vegetació, de boscos, de caminals encisadors. De paisatge vora mar i de muntanyes de terra endins: la Safor, el Benicadell, la Serrella, el Montgó... tot un plaer, no sols per això sinó per la bona companyonia, pels retrobaments d’amics que no ens veiem fa temps. Tot un gust reivindicar, a la Font, un tarannà de vida i de lluita per la dignitat de la nostra llengua. D’això en parla ben bé i ben a fons l’amic Juli Capilla al seu bloc:



Foto: Ausiàs Alonso. Vista des del cim de les Covatelles.
Imatge de dalt: bloc fonter: http://lafontdencarros.blogspot.com/2012/02/la-flama-de-la-llengua-visita-la-font.html

UNA NOTA MUSICAL

Imatge
No sé molt d'història de la música. Però volens nolens, per poc que rasques et trobes una banda de música entonant pasdobles, animant i fent la festa. Us reproduisc un article que intenta escarbar en els origens de la música de banda a Gandia. Potser ara siga un bon moment per enfocar la qüestió, ja que la banda de Gandia busca la seua declaració com a Bé d'Interés Cultural Immaterial. Està publicat a l'edició de "Las Provincias" de la Safor el 3 de febrer d'enguany.







Foto: banda de música de Dénia a Gandia. 1925. Arxiu Històric de Gandia. El motiu era la reivindicació de la via ampla per al tren de Carcaixent-Dénia.

PÍNDOLES

Imatge
Societat civil. Al bell mig de mal oratge que vivim sembla que allò que abans es deia ‘societat civil’ s’esmicola. Amb això l’esperança de trobar complicitats, allotjament  i cultiu per als nostres sentiments compartits s’esvaeix. Associacions, cooperatives, fundacions i col·lectius diversos semblen caminar cap a la inacció o la picota a causa de la manca de recursos, la fretura o la inestabilitat laboral dels associats. Una vegada més, caldrà resistir i reconvertir-se, buscar aliances, però mai claudicar. És la democràcia la que està en joc.

Falten funcionaris. Falten serveis públics. Fa uns dies ‘Levante’ portava la notícia de la baixa taxa de funcionaris per habitant que tenim a Espanya i particularment al País Valencià. Certament, quan la societat està en crisi es quan més necessaris es fan els serveis públics. O es que es pensa deixar sense coixí on caure les marginalitats i misèries en augment? A més a més, caldria tenir en compte que els països més avançats són aquells dotats de mi…

OXIGEN

Imatge
Crec que tots ho necessitàvem. Compartir sentiments, carrers, pancartes, paraules, mans, abraços i crides. Sentir-nos vius i saber que podem fer alguna cosa més que patir les fuetades que ens arriben, de vegades, sense saber d’on ni perquè. Potser avui s’han omplit els carrers de Gandia més que mai en la seua història. No deuria ser una manifestació baldera. Tornarem, si cal, insistirem. Hem de recuperar la fe en nosaltres i en la força col·lectiva. No deguem consentir injustícies tan flagrants i un buidat de la democràcia tan barroer.


Foto: Safor Guia