MANUEL ALCARAZ: UN LLUITADOR AMABLE I ASSAONAT

 No tinc encara el plaer de conéixer personalment a Manolo Alcaraz, però l’acte programat per al dia 1 de març, al teatre del Raval de Gandia, en serà una bona ocasió. Fa uns anys vaig llegir el seu Pamflet sobre política valenciana i em va corprendre el fet que pensara i raonara sobre una esquerra que ha perdut bona part de la seua capacitat de seducció sobre el conjunt social. A més a més, explicava amb raons l’èxit de la dreta, cosa que, inexplicablement, resulta inexplicable per a la major part de la gent de l’esquerra (rellegiu, si voleu, però ho he escrit a consciència). Això mateix és una mostra palpable què no ens estem assabentant de la pel·lícula o, si més no, de què estan guanyant-nos la partida. Per golejada.

Manuel ens ha de parlar de la LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA I EL PAÍS VALENCIÀ. Perquè recordar, ara , la transició? Molt possiblement perquè va ser un moment  intens de lluita per la democràcia i ara, quan se’ns buida de contingut, se’ns plantegen moltes preguntes que connecten amb les d’aleshores: ha valgut la pena aquella lluita? cal reconquerir-la de bell nou? Són l’economia i els diners ‘lo tot’? Hi ha alguna altra mena de valors? On és la sobinaria nacional?

Manuel va ser diputat a les corts generals per Esquerra Unida i després membre de Nova Esquerra; però crec que ara no milita en cap partit. En canvi, sí connecta molt bé amb els nous moviments socials, particularment al seu petit país alacantí. Tot i això, em sembla, és una d’aquelles persones que, des d’Alacant, pensa i actua en clau valenciana, la qual cosa resulta gairebé exòtica i remarcable. De fet, ha escrit sobre nacionalisme, pluralisme lingüístic, dret autonòmic i de la informació, polítiques culturals, corrupció política i un ample ventall de temàtiques.

Manuel, a més, ha estat regidor de cultura a l’Ajuntament d’Alacant, està clavat en les Fogueres de Sant Joan, ha estat vocal del Consell d’Administració de RTVV, és columnista i nosequantíssimes coses més, entre elles algunes relacionades amb la Universitat d‘Alacant (Alacant, un cop més), de la qual és professor de dret constitucional.

Tot plegat, fa la feta que és una persona que ens aporta una experiència lligada a la vida acadèmica però també a la pràctica política, a la comunicació i la immersió entre els moviments socials. Se’ns dubte, ens podrà aportar una visió alhora dinàmica i equilibrada entre els corpus teòrics i l’arena de la lluita diària que ens agermana pels carrers.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD