Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2012

LIEBSTER BLOCS

Imatge
Com que els amics de A un tir de pedra, i també el Juli Capilla, des del seu Adesiara, m'han fet la benèvola menció de "Liebster Blog", cosa que agraeisc 'a muntó', en propose ara uns altres per continuar la cadena. Açò sempre anima, no?


La línia de Walace(http://laliniadewallace.blogspot.com.es/)
  Parteix d'opinions, passions i tres o quatre conviccions. Només. Amb Josep Nebot i Cerdà et rius, viatges, comparteixes paisatges, músiques, dèries i delers. Vius la terra i el País. Des d'Alcoi, sempre des d'Alcoi, la Carrasqueta i la Serrella.
Acampada la Safor Valldigna (http://acampadagandia.blogspot.com.es/)

  Aquest és un bloc col·lectiu però sé que, com sempre, darrere hi ha persones generoses i voluntarioses com Sílvia, Dèbora o Pometa. Tot plegat, ens fan arribar uns missatges diferents i alternatius. Ens tenen encesa la flama de l'esperança i l'activisme.

Diplomatica.cat (http://diplomaticapuntcat.blogspot.com.es/)


   No és fàcil plantejar en u…

TREBALLAR MÉS PERQUÈ PUGA HAVER-HI MÉS ATURATS

Imatge
SOBRE ATUR, CURSOS I FEINASSES

No cap dubte que caminem cap als desequilibris i les contradiccions. Aquests darrers dies he tingut ocasió d’impartir un curs sobre Què fer davant d’un arxiu: reptes per a l’organització i la planificació d’un servei. En ell hi havia dos sectors clarament diferenciats: els qui treballaven i els qui aspiraven a treballar a través d’una millor formació i del que podria ser un curs-pont cap a la pràctica.
   Aquest clivell entre uns i altres és molt més que circumstancial i ‘normal’. El problema és que hi ha un avenc cada vegada més pregon i insalvable. Molts dels interins amb força experiència són els que estan salvant els mobles d’una administració que s’esfondra i els amenaça. A l’altre cap restem els qui mantenim  places i llocs de treball però amb el repte d’anar reduint serveis, retallant, al temps que ens hem de multiplicar i treballar més intensament per no decebre i desatendre del tot uns ciutadans i usuaris que no tenen cap culpa de que el vaixell …

MOGUER

Imatge
Potser alguns se n'haureu adonat que he estat fora uns dies. Sempre està bé això d'eixir i descobrir, sobretot si ho fas de la ma d'algun amic. Hem estat uns dies a Huelva, però potser Moguer és el que més ens ha colpit, amb la seua blancor, les seus esglésies, convents i places amples, amb la seua vivor cultural i amb el seu caire comercial i americanista.         Moguer, ara amb uns vint-mil habitants, en un alteró al bell mig de marismes i immenses deveses, és el poble de Juan Ramón Jiménez i de la seua dona Zenobia, cultíssima i cosmopolita. Zenobia és, potser, el gran descobriment del qui visita llur casa museu. Curiositats del món local: Juan Ramon, exil·lat a Puerto Rico a la postguerra, no va tenir problema de col·laborar amb l'ajuntament del seu poble, allà pels anys 1950, per tal de fer possible aquesta petita joia, muntada i portada amb estima i detall. I a l'inrevés.
   Una altra visita que ens va corprendre va ser la del monestir de Santa Clara. Co…

TV3: UN MIRATGE

Imatge
Ja ho deia fa temps:
els valencians, almenys alguns amb esperit lluitador, hem apostat massa fort per una causa que no era la nostra. Com ara s’ha demostrat. Els catalans, o la majoria d’ells, mal que ens pese, no estan per construir els països catalans. Una utopia, jo diria, que sobretot  valenciana. Resulta que mentre ací molts hem estat tatxats de catalanistes, la majoria del catalans han passat de nosaltres. Olímpicament. Així és la vida de cruel. Ara va i resulta que, finalment, haurem de lluitar perquè no desaparega, també, Canal 9. Serà de veres?

Foto: Concentració a Xixona per evitar el tancament de TV3. http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/371475-cop-de-gracia-a-tv3.html

TRANSPARÈNCIA I ESCEPTICISME

Imatge
La nova Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, així, en majúscules, hauria de moure esperança. Alguna netedat i bons desitjos resten en la classe política!
Ø Tanmateix, planteja força interrogants. Quantes i quines excepcions hi ha en l’accés als documents públics? Com s’ho faran els posteriors reglaments per a la concreció de la llei, si és que arriben? Serà el mateix govern (part i jutge) qui haja de dirimir i decidir sobre possibles infraccions i sancions?
Ø Crec, amb tot, que cal reconéixer que no es tracta d’accedir tots a tot, d’una forma indiscriminada. Caldria establir algun criteri relacionat amb els codis ètics dels professionals, com ara els arxivers*
Ø No deixa de ser simptomàtic que els nous responsables polítics, amb l’excusa de la crisi, estiguen afeblint el component professional de l’administració per reforçar, en canvi, el personal de confiança i crear així una administració gairebé paral·lela. És ací mateix, potser, on es troba la clau p…