TREBALLAR MÉS PERQUÈ PUGA HAVER-HI MÉS ATURATS



SOBRE ATUR, CURSOS I FEINASSES

No cap dubte que caminem cap als desequilibris i les contradiccions. Aquests darrers dies he tingut ocasió d’impartir un curs sobre Què fer davant d’un arxiu: reptes per a l’organització i la planificació d’un servei. En ell hi havia dos sectors clarament diferenciats: els qui treballaven i els qui aspiraven a treballar a través d’una millor formació i del que podria ser un curs-pont cap a la pràctica.

   Aquest clivell entre uns i altres és molt més que circumstancial i ‘normal’. El problema és que hi ha un avenc cada vegada més pregon i insalvable. Molts dels interins amb força experiència són els que estan salvant els mobles d’una administració que s’esfondra i els amenaça. A l’altre cap restem els qui mantenim  places i llocs de treball però amb el repte d’anar reduint serveis, retallant, al temps que ens hem de multiplicar i treballar més intensament per no decebre i desatendre del tot uns ciutadans i usuaris que no tenen cap culpa de que el vaixell vaja a la deriva. Francament, és trist haver d’explicar les immenses possibilitats d’una professió, la d’arxiver i gestor de documents, a unes persones que difícilment accediran a una plaça de treball públic perquè no se’n convoca cap. Ben al contrari: s’esvaeixen. Mentrimentres, els documents per terra, malparats pels soterranis d'hospitals, jutjats i conselleries i sense pare ni mare que els atenguen. Viure per a veure.

Fotos: Mar Buigues. Arxiu Històric de Gandia.

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD