ENS RESTA LA DIGNITAT


Sembla que el món s’enfonsa però no és així. Ens resta la dignitat, ens resten les ganes de lluitar, de cridar, de ser íntegres. De respondre a les mentides, al cinisme, al lladronici, a la supèrbia. Ens resta la tranquil·litat suficient per poder eixir de casa amb la cara ben alta sense haver d’amagar les nostres trampes i els nostres pecats inconfessables. Ens resta la tranquil·litat que no estem xafant ningú per reeixir, triomfar i enlairar-nos per un canyaret de forques caudines pel que humiliar els nostres enemics. Tenim la consciència tranquil·la i l’orgull de ser humils, persones, amics, pares i fills, amants. Tampoc no som perfectes, possiblement, és clar. Seria massa. No som àngels impol·luts. Però no estem esperant ningú a la cantonada per clavar-li una ganivetada. Malauradament, hi ha molts amb estisores i ganivets a les mans, perquè pensen que a ells, així, no els arribaran els retalls i les traïdories. Estan enganyats. Molts polítics són irresponsables i temeraris, però qui juga amb foc, crema i es pot cremar.

Foto: Primer de maig a València, davant del Palau de Justícia. 2012.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD