JOAN LÓPEZ MORANT

Faltat a Ròtova, l'11 de maig de 2012.
   L’altra cara de la vida és la mort, indefugible, imprescindible, dolorosa. Però tenim la memòria per combatre-la, pal·liar-la o superar-la. Joan, Juanito, es mereix un lloc ben gran en les nostres estimes precisament perquè és d’aquells herois anònims, íntegres i callats que no ha fet escarafalls però que amb el seu jornal diari, amb la seua Maruja, i amb els seus delers ha construït un hortet frondós i fruictífer, familiar, transmissor de tradicions de solidaritat, de bonhomia, de compromís amb uns ideals íntims i acomplerts cada dia. En un medi hostil, Joan ha estat una persona compromesa amb la seua cultura, amb tots els oprimits, i ha fet circular i créixer una tradició positiva, una marca de nissaga, la de Fidel, que en aquest cas ha funcionat i creix a bastament.
  Maruja i Joan, una vegada, no sols em van buscar feina a la verema de França sinó que em van acollir com un fill més. Aleshores era estudiant i vaig poder compartir la temporada amb ells i el seu Joanet, quan tenia 13 anys, allà a Laure-Minervois, prop de Carcassona. Aquest, per a mi, és un record inesborrable, barrejat amb lligams familiars i d’amistat. Afortunadament, Joan ha deixat uns hereus dels quals se’n pot sentir ben cofoi. La seua sang, la seua vida i els seus delers no moriran mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LA GUERRA, EN ELS ORÍGENS DEL REGNE DE VALÈNCIA.

EL MISTERI DE L'ARBRE, DE RAUSELL

LES TREBALLADORES DE LA LOMBARD